divendres maig 26 , 2017

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

L’Aula Virtual com a funcionalitat de formació de l’EVA

Les funcionalitats de formació i de comunicació per a l’aprenentatge es concreten en el que s’anomena l’aula virtual. Aquesta és un espai dins l’EVA que aplega aquells elements metodològics presents a tota formació: planificació, comunicació, activitats d’aprenentatge, continguts i recursos i avaluació.

Aula Virtual

 

Algunes nocions sobre el feedback

Concepte de feedback

Centrats en la formació, el feedback seria aquell procés en què estudiant/s i professor comparteixen informació (reforç positiu i correccions i millores) amb la finalitat de realitzar els ajustos necessaris en el procés d’aprenentatge per assolir els objectius formatius.

“El feedback és essencial per promoure l’aprenentatge i assegurar que s’assoleixen els objectius d’aprenentatge”.

Tipus de feedback

Principalment, distingim entre dos tipus de feedback:

Formal: reunions periòdiques, pactades, sobre temes concrets
Informal: més immediat, el generat després d’una acció concreta.

Tot i que també podríem parlar d’altres tipus de feedback: individual (entre l’estudiant i el seu professor; presencial o escrit); grupal (entre un grup d’estudiants i el professor, requereix dinàmica de grups); màquina-persona (quan el feedback es programa automatitzat en la interacció de l’estudiant), entre iguals (quan l’intercanvi d’informació es realitza entre estudiants)

Diferències entre el feedback i l’avaluació

A diferència de l’avaluació (que pot ser formativa o sumativa), el feedback sempre és formatiu.

Així doncs, el feedback ha de ser realitzat durant l’acció formativa perquè les conclusions que se’n derivin puguin ser aplicades abans de la finalització de la mateixa.

Feedback estructurat i centrat en qui aprèn

Quatre són les idees bàsiques per a aquest tipus de feedback:

1 Auto-reflexió per part de l’estudiant

2 Centrat en qui aprèn

3 Preparació prèvia dels temes a tractar

4 Relació de confiança entre l’estudiant i el professor

Es tracta doncs de reunions estructurades i centrades en l’estudiant que requereixen:

  • Tractament de temes concrets i pactats prèviament
  • Espai i temps també pactat per facilitar la reflexió prèvia
  • És convenient tractar primer els punts positius per passar després als que s’han de millorar ia les mesures correctores si fos el cas.
  • És important que sigui l’estudiant qui valori el seu procés en primer lloc (l’autoreflexió: punts forts, punts a millorar), i el professor pot valorar i/o validar en un segon moment.
  • Les conclusions de la sessió han de ser explícites, i comportar un compromís per part de l’estudiant

Habilitats que s’utilitzen

  • El feedback estructurat ha de desenvolupar les següents habilitats:
  • Respecte i interès
  • Involucrar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge
  • Centrar en casos concrets, reals
  • Llenguatge formatiu, no avaluatiu
  • Evitar valoracions usant l’experiència del professor com a llei
  • Centrar en comportaments que puguin canviar
  • Sessions curtes, entre 10-20 minuts
  • Realització de feedback a situacions immediates o pròximes en el temps

Beneficis del feedback

  • Reforça la relació professor-estudiant i reafirma la figura del docent 
  • Crea un àmbit de treball sistemàtic, organitzat i pactat 
  • Entrena al professor i l’estudiant en una metodologia:
  • Centrada en qui aprèn, potenciant l’autoreflexió
    Crea l’hàbit de preparació prèvia
    Reunions eficients, gestió del temps

  • És un instrument formatiu

Cost del feedback

L’únic cost que implica el feedback és el de temps.


Article sota Avaluació en l’eFormació

 

Autoreflexió sobre la pròpia competència docent

Punts forts, punts a millorar i objectius personals d’aprenentatge per a conseguir al llarg del PIPEM (Programa Interuniversitari de Postgrau en Educació Mèdica)

Arriba un moment que continuar retenint les emocions és absurd, perquè és l’únic que ens queda. Amb tot, ensenyar-les és quasi pornografia (fragment de “Una dona difícil”, d’en Jonh Irving)

Breu introducció de context

La meva formació com a mestra m’ha portat a exercir en diferents contextos, des de l’escola de primària i formació d’adults presencial en un primer moment, fins als cursos de formació online de postgrau i continuada a les darreres etapes.

Tot i que les bases pedagògiques son les mateixes en els diversos contextos, amb tot el bagatge acumulat, si em miro com a formadora ara, em situo en l’àmbit de la formació d’adults (postgrau i continuada) i en una tipología de formació online.

I, malgrat que la meva expertesa es forja en l’àmbit de la formació de tècnics online experts en disseny instruccional a l’elearning, en el moment actual, el context de desenvolupament es situa en l’àrea de les ciències de la salut.

És en aquestes premises que intento autoavaluar la meva competència docent.

Punts forts i aspectes a millorar

Sintetitzant, en una taula:

Punts forts A millorar
Motivació
Coneixement pedagògic
Capacitat d’autocrítica
Adaptació als destinataris
Empatía
Flexibilitat
Atenció i feedback personalitzats
Disponibilitat
Respecte
Domini TICs
Vocació de servei

Extensió del discurs
Tempos

Context Àrea Salut (exemples)
Referents EM


Punts forts

He de començar dient que “m’agrada la meva feina”.

Hi ha una satisfacció especial en formar part del procés d’aprenentatge d’algú, en ajudar-lo a aprendre. I no només això, també hi ha el convenciment que, fins i tot en ajudar a aprendre, un mateix aprèn. Aquest és el primer motor que fa que encari qualsevol formació amb motivació, i amb ganes de transmetre aquesta motivació.

Combinar la motivació amb un coneixement pedagògic fa que m’entretingui a destriar i a posar en joc aquelles estratègies més adequades per a la facilitació. Alhora, exerceixo una reflexió continuada sobre la idoneïtat de la meva actuació, i admeto els comentaris i les crítiques (que no vol dir que no les discuteixi) com a font de creixement.

Intento sempre conèixer els meus estudiants, individualment i com a grup (no tant a nivell personal sinó en aquells aspectes relacionats amb la formació).  Intento, a partir d’aquest coneixement, adaptar la formació als seus interessos i necessitats, treballant els objectius des de contextos que els siguin propers i significatius.  Conèixer el grup i les seves dinàmiques m’orienta també alhora de proposar activitats conjuntes per a construir plegats els coneixement.

En aquest sentit, puc dir que les formacions que facilito son flexibles, en el sentit d’adaptar la planificació de l’aprenentatge (dins els marges possibles) a les necessitats de cada estudiant.  M’és útil l’empatía, haver-me posat en situació d’estudiant més d’un cop per entendre com es viu la formació des de l’altre cantó.

Més enllà de les intervencions globals, entenc la necessitat de la interacció diàdica alumne-professor, i el valor formatiu del feedback.  És en aquest sentit que m’entretinc a revisar cada una de les activitats dels estudiants i a inser-hi comentaris (de confirmació, de suport, de dubte, de correcció respecte la seva feina), comentaris que demano i permeto que em siguin comentats des de l’estudiant si ho creu convenient, establint així un diàleg formatiu.

Sóc responsable dels meus cursos i dels meus estudiants.  Conscient de la solitud que pot envair l’estudiant sol davant un ordinador, els ofereixo la màxima proximitat i disponibilitat (que no vol dir una tasca de 24 hores al dia durant 7 dies la semana, sinó que vol dir treballar amb un marge de resposta petit, ≤ a un dia, als seus requeriments).

Respecto els meus estudiants, les seves opinions i les seves situacions.  Això normalment es tradueix en un respecte mutu, que permet negociar i compartir els termes de la formació i de la dedicació.  Compartir amb els estudiants, com a iguals, és el gran valor (iguals en quan a persones i a capacitat de relacionar-nos, no en quant als objectius de la formació, en la que el docent es situa com a acompanyant expert).

Reconec que m’agrada també la tecnología i que, per tant, m’hi he mogut prou com per a controlar-la mínimament.  A la formació online, que el docent tingui unes mínimes capacitats tecnològiques facilita i optimitza la feina, i permet solucionar situacions derivades del fet tecnologic (i ajudar els propis estudiants fins i tot en qüestions que potser no tocaría al rol de docent).

Començava l’enumeració de punts forts amb una paraula clau: motivació.  I l’acabo amb un altre valor que també considero clau: la vocació de servei.  Un formador no és superior als seus estudiants, està al seu servei per a facilitar-los l’aprenentatge.

Punts a millorar

Anoto com a punt a millorar l’extensió del discurs. Construeixo correus formalment correctes, amb una idea per paràgraf, paràgrafs separats, correcció gramatical i d’expresió….  Amb tot, massa sovint, intento dir massa coses en un sol correu, quan potser podria ser més breu o dossificar en diverses comunicacions. I, tot i que sempre intento construir comunicacions de menys d’una pàgina word, en alguns entorns (moodle n’és un), una mitja pàgina de word es veu eterna.

El que també em costa és adequar el tempo de comunicació, adequar les meves intervencions a la dinàmica específica del grup i no anar a l’extrem de metrallar-los amb comunicacions (per més benintencionades que siguin) ni al de penjar-me massa dies sense intervenir (oblidant la màxima que, a la virtualitat, la presència es mostra de forma activa i directa).

Objectius personals d’aprenentatge per a conseguir al llarg del PIPEM

Canviada de context respecte els meus referents pedagògics per a la formació, anoto com a punts a millorar, i objectius personals d’aprenentatge en aquest postgrau, el coneixement i adequació de la meva intervenció docent als referents i al context dels meus estudiants.

Els meus referents pedagògics, tot i que adeqüats, no son pertinents en el context de l’àrea de salut, que ha desenvolupat un coneixement potentíssim paral·lel a la pedagogia: l’educació mèdica.  En vull aprendre, la vull conèixer i vull fer meus els seus referents.

D’altra banda, per tal d’interactuar en sintonía i conèixer els meus actuals/futurs estudiants, necessito conèixer el món (se m’acut ara que complex) que envolta la seva formació i les seves professionalitats. Crec que aquest procés formatiu, en objectius d’aprenentatge però també en relació amb els companys, junt amb l’experiència diària de la feina, em formarà en algunes respostes.

Remei Camps i Ferrer
gener’10


Comentari de la Maria: 10/10

Excel·lent autoanàlisi, com era d’esperar. Atès que a tu et conec en context real, dono fe que tot el que dius és cert i ho comparteixo: des de la gran motivació per facilitar l’aprenentatge dels altres a la tendència a enrollar-se massa. M’ha encantat la cita sobre les emocions. Ja saps que és el meu punt d’interès i fins ara ningú més l’ha esmentat. Haurem de continuar fent campanya. Al final resultarà que tenies raó amb això de fer el PIPEM per conèixer el “mundillo EM” i el context salut. Endavant!


Article sota Aspectes Generals d’eFormació

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 1 Guest

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC