.
.
trena un equilibri angoixant, de solitud gelada…
i et trenca llavors de cop, a traïció, en una sola frase
.
per continuar fent-te cruixir el cor,
escanyant-lo a cada inflexió de les pàgines seguents…
.
sense seny,
i fiordejant…..
Sukkwan Island
dilluns, 17 de octubre de 2011__________________________________________
sense tu
divendres, 6 de maig de 2011t’enyor, ens enyor….
Marea baixa
demà me’n vaig,
quan torni, hauràs de deixar que me’n vagi
__________________________________________
Qui va matar el Drac?
dissabte, 23 de abril de 2011Feliç Sant Jordi!!
Qui va matar el drac? és una sèrie d’animació de 5 capítols creada per un equip de 4 persones, tots del món de la il·lustració, l’animació i el disseny.
La història parteix de la llegenda de Sant Jordi, i s’intenta parodiar d’una manera còmica i diferent com es va acabar realment amb la vida del Drac de Sant Jordi.
Vegeu, si voleu, la història completa a: http://www.quivamatareldrac.cat/
__________________________________________
Botons
dilluns, 11 de abril de 2011A cada trau, a cada ferida, a cada esgarrinxada,
vaig cordar-hi un botó
*by la meteo-app de la Camper per a l'¡Phone
botons de diferents mides, cosits amb el punt més adient per a cada ocasió
(no em vaig atrevir amb els colors però,
com si el dolor, l’emoció que atordeix els sentits, només pogués ser blanc i negre)
ara tinc una lluna de 21 botons,
una lluna nacrada (i acuirassada) preciosa….
__________________________________________
La vida és una actitud
dissabte, 19 de març de 2011Saps què?
Darrerament (o hauria de dir “en els darrers temps”, que no és de dos dies) totes les meves amigues em renyen perquè no les truco…. Fa uns dies ho posava a l’estat del facebook, mig en broma, i algú em contestava que podia estar contenta, les seves la ignoraven i potser ja s’havien oblidat que existia i tot. Més enllà de la broma, em va fer pensar: jo encara tinc amigues…. sí que en tinc, encara….
Em sé la teoria: als amics se’ls ha de cuidar. I ho faig, ho feia, normalment, una dona positiva sempre amb un somrís.
Fins que el somrís s’apaga (ho fa, quan emocionalment et trenques, l’harmonia perduda i aquestes coses). I quan estic malament, em tanco (en dic la meva bombolla) em fortifico i m’aïllo.
Ahir parlava amb la Isabel (també després de molt temps) i em va semblar que em deia que no és normal tancar-se, que estar malament no és excusa per no parlar amb les amistats (a mi em costa, ensenyar les misèries, mira), i que estaria bé que deixés de mirar-me el melic i mirés el dels altres (això ho va dir finament, ja saps com és, ella)….. osti, vaig pensar, ser lluna, ser a la cuina del món; abans ho feia, i m’anava més bé… la vida és una actitud!!
Has sentit a parlar del “fil de plata de la lluna”? (ai…. ara no et podria assegurar del tot que no fos un terme que em vaig inventar jo….) Bé, en qualsevol cas, el “fil de plata de la lluna” és aquell fil, invisible i inexplicable, que teixeix complicitats, que t’uneix amb algú d’una manera especial, independentment de què fas o qui ets, molt lligat a la pròpia essència…. Amb tu, el sento, l’he sentit des de sempre…… tu el sents també, oi?
En fi, tres paràgrafs que no sé si tenen molt sentit, o tot el sentit….
Sé, sento, que no ho fet gaire bé, m’embarbusso amb les paraules.
I tampoc no sé què fer-ne, d’aquest “no ho he fet gaire bé”, ni com afrontar-lo…
Com ho faig?
Saps què?
Darrerament (o hauria de dir “en els darrers temps”, que no és de dos dies) totes les meves amigues em renyen perquè no les truco…. Fa uns dies ho posava a l’estat del facebook, mig en broma, i algú em contestava que podia estar contenta, les seves la ignoraven i potser ja s’havien oblidat que existia i tot. Més enllà de la broma, em va fer pensar: jo encara tinc amics…. sí que en tinc, encara….
Em sé la teoria: als amics se’ls ha de cuidar. I ho faig, ho feia, normalment, una dona positiva sempre amb un somrís. Fins que el somrís s’apaga (ho fa, quan emocionalment et trenques, l’harmonia perduda i aquestes coses). I quan estic malament, em tanco (en dic la meva bombolla) em fortifico i m’aïllo.
Ahir parlava amb la Isabel (també després de molt temps) i em va semblar que em deia que no és normal tancar-se, que estar malament no és excusa per no parlar amb les amistats (a mi em costa, ensenyar les misèries, mira), i que estaria bé que deixés de mirar-me el melic i mirés el dels altres (interessant… i això ho va dir finament, ja saps com és, ella)….. osti, vaig pensar, ser lluna, ser a la cuina del món; abans ho feia, i m’anava més bé… la vida és una actitud!!
Empaquetant el mar
En fi, tres paràgrafs que no sé si tenen molt sentit, o tot el sentit….
Sé, sento, que no ho fet gaire bé, m’embarbusso amb les paraules. I tampoc no sé què fer-ne, d’aquest “no ho he fet gaire bé”, ni com afrontar-lo…
__________________________________________
Literatura
dissabte, 26 de febrer de 2011
googlelibrary (vladstudio)
La literatura és com una ciutat oberta i només la destresa del lector a l’hora de reccorrer els seus carrers, el conduira a les conclusions somniades.
(de Despres de l’Oblit, d’en Xulio Ricardo Trigo)
Cal acomplir els somnis o resignar-se a la tristesa…
__________________________________________
L’emoció surt als mapes
dilluns, 21 de febrer de 2011M’emociono,
encara sóc capaç d’emocionar-me (o torno a ser capaç d’emocionar-me, no sé)
És una emoció que em neix de molt endins, puja i s’obre pas des del meu centre i se m’escampa, amunt, fins a la gola, envaïnt-ho tot, immensa, forta, arrabassadora….
Acabo sent la que plora davant un paisatge, un animaló, o el silenci grandiós de quan la natura t’empetiteix…
Les Bulloses sota la boira
Guineu (by Maria Anglí)
Serralada Canigó-Puigmal
I és clar, llavors…. l’emoció surt als mapes*
Ruta de les Bulloses
* el mapa que ell va dibuixar per a mi, és clar
__________________________________________
Subscriu-te per RSS
Racó del far
