res a veure amb l’hivern i el vent que encasta la neu al tronc dels arbres,
quan el bosc d’alçada t’enfarina les botes i et refreda la cara….


sentir fred (sense nom propi)
un fred esgarrifosament civilitzat,
que es filtra fins l’ànima i fa tremolar el cos tothora,
el fred del desconcert, del desempar, de l’indefessió….

qui s’ha endut el meu formatge??
deu ser el vent del nord que el belluga, el vent del canvi…

i en aquesta lluna nova,
la primera,
l’escolto…

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print