Em quedo la tarda d’un divendres a treballar al despatx,
sola, el silenci endreçant encara el xau-xau dels racons de la setmana….
Vibra el mòbil sobre la taula:
- Sóc al “nostre bareto de fumadors”, baixes a fer un cafè?
(Somric, ens separen el càrreg i l’edat, i tot i així, penso, com pot ser que, en tant poc temps, hagim connectat d’aquesta manera tant especial?)
La Marina m’ha regalat uns poemes, bellíssims,
com el gest de regalar-me’ls…..
Aprender a mirar
La Terra com la LLuna: Quart minvant
Aprender a mirar de otra manera.
Aprender a confiar de un nuevo modo.
Aprender a esperar
como si el mundo se estuviera haciendo.
Aprender, aprender….
Aprender todo desde el entusiasmo
sin apoyar el corazón en lenguas muertas
Aprender a vivir
continuamente:
ser los discípulos
de un profesor que no da títulos
que ejerce una sabiduría
provisoria y mudable:
ser los aficionados al conocimiento
los aprendices
para siempre
los que se morirán
ignorantes
de casi todo.
(Francisca Aguirre “Ensayo General” (poesía completa 1966-2000). Ed.Calambur)
Tags: lluna bruixa
aprendre a desaprendre…
una abraçada plena d’energia eòlica i solar, mentre esperem l’energia hidràulica!
m’agrada llegir-te i m’agradaria saber què dir, però no pas sempre m’en surto ;*)
a mi també m’agrada seguir-te,
busco sempre les teves paraules als diferents espais,
quasi mai trobo res encertat per dir-hi….
dijous tarda-nit em vaig escapar a passejar per Girona,
i t’hauria buscat,
si hagués sabut on i pogut fer veure que era casualitat
;********
a partir del mes vinent m’hi podràs trobar més fàcilment… ja et diré per on buscar ‘casualment’
:*************!
És bonic estar disposats a prendre sempre, no donar mai res per acabat del tot ni per après, sempre hi pot haver noves possibilitats desconegudes.
ho és, carme,
sempre hi ha coses per aprendre, arreu, de tot…
tot i que a vegades ens hem de fer memòria de mirar… oi?
Jo, de vegades, quan sento que la rutina està a punt d’atrapar-me, miro amb ulls de turista… i funciona!
i jo, de vegades, t’enyoro tant…!!!!
;****