Creure en la capacitat humana per a la bellesa….
![]()
Creure en la capacitat humana per a la bellesa….
![]()
Em quedo la tarda d’un divendres a treballar al despatx,
sola, el silenci endreçant encara el xau-xau dels racons de la setmana….
Vibra el mòbil sobre la taula:
(Somric, ens separen el càrreg i l’edat, i tot i així, penso, com pot ser que, en tant poc temps, hagim connectat d’aquesta manera tant especial?)
La Marina m’ha regalat uns poemes, bellíssims,
com el gest de regalar-me’ls…..
Aprender a mirar

La Terra com la LLuna: Quart minvant
Aprender a mirar de otra manera.
Aprender a confiar de un nuevo modo.
Aprender a esperar
como si el mundo se estuviera haciendo.
Aprender, aprender….
Aprender todo desde el entusiasmo
sin apoyar el corazón en lenguas muertas
Aprender a vivir
continuamente:
ser los discípulos
de un profesor que no da títulos
que ejerce una sabiduría
provisoria y mudable:
ser los aficionados al conocimiento
los aprendices
para siempre
los que se morirán
ignorantes
de casi todo.
(Francisca Aguirre “Ensayo General” (poesía completa 1966-2000). Ed.Calambur)
![]()
Em deixes sola i jo rondo llibreria…
miro les taules, també els prestatges, acarono els lloms i les portades d’alguns llibres que conec -vells coneguts que sento part de mi-; n’agafo algún, a vegades per inèrcia, sento el seu pes i el seu aroma, en fullejo algunes pàgines i en llegeixo la contraportada…..
Aixeco el cap i et busco entre les lleixes; ets a l’altra banda de la llibreria, vigilant el teu fill que investiga les joguines. Somric. Penso… com és possible que, fins i tot coneixent-nos tant les nueses, no siguem capaces de triar-nos un llibre una per l’altra i encertar-lo….? Segurament, perquè som d’històries diferents, o anem a tempos distints, o…. ens amaguem alguna cosa…
Llavors, abaixo la vista i el veig: un llibre petit amb aroma de cafè a la portada: El mejor lugar del mundo es aquí mismo. M’agrada…. miro els autors, catalans…. i si hi fos en català….? Faig tres passes i canvio de taula; sí, hi és també en català…. l’és? sembla un altre….
![]() |
![]() |
L’he agafat, tot i que no m’agrada ni la portada en català ni la sinopsi de la contraportada….
“Una novel·la que despertarà en els lectors emocions inoblidables i els obrirà els ulls a la màgia de la vida. Un petit curs de felicitat quotidiana de la mà de dos autors amb una imaginació única“.
…. l’he agafat per una sola paraula: “màgia”
I l’he llegit a glopets petits, cada matí entre tres parades de metro, a poc a poc, doblegant els escaires dels fulls ara i adès perquè m’agradarà recollir-ne alguns paràgrafs, algunes imatges…
A mi m’ha captivat….. i, n’estic segura, a tu també t’agradarà

Per a saber-ne més, d’aquesta novel·la, visiteu-ne la web (és preciosa): http://www.elmejorlugardelmundo.com/
Baixar per les rambles sense intenció, esquivant estàtues pintades en bronze i guiris badocs o perduts,
caminar al teu costat entre la gent, pendent del que em dius, inconscient a tot l’aldarull que ens sacseja el pas,
sentir-te més que no mirar-te, el teu contacte ara i adés al braç per redreçar-me la direcció,
i avançar fins que el paisatge s’eixampla i la marinada ens bat els cabells i els vestits,
fins el pont del maremagnum, triar un banc, sense conciència…
distreure els ulls en els pals dels vaixells que es gronxen sota un cel mig de tempesta, lliscar-los sobre el mar domesticat de ciutat, a estones llantiós, que ens amara la pell de xafogor salabrosa…. xopar-nos de la olor de mar…
xerrar i escoltar-te, somriure, mirar, callar, sentir, somniar, projectar…. estimar
i fer-ho, suau, des de la inconsciència

