Serena,
lluïnt ingràvida sobre els núvols,
ingràvida
un instant abans de submergir-se en la qüotidianitat
Posts Tagged ‘lluna de tardor’
Pensament màgic
dissabte, 14 de novembre de 2009L’esdevenir dels dies
divendres, 6 de novembre de 2009Quants més anys compto,
més tolerància acumulo cap als propis abismes no resolts…
La via làctea
Miro endins,
i compto, nítids, uns quants avencs de vertígen,
m’adono que les ferides no se’m tanquen, només les silencio, les amago….
Somric, tan se val,
em sembla que ningú no vol escoltar el que sento…
… potser jo, ara, tampoc
Àgora, la pel·lícula
dilluns, 19 de octubre de 2009Una gran pel·lícula…
… per una passió minsa
.
(la vaig veure d’estrena, totes les expectatives….
… i vaig trigar una setmana a poder-ne parlar, encara em costa…)
.
La lluna de la collita
dissabte, 3 de octubre de 2009Aquest cap de setmana,
en el punt de les 08:11h del 04 d’octubre,
hi ha la lluna plena més brillant de tot l’any
Lluna/equinocci tardor
És la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor, i una lluna amb nom propi: la lluna de la collita.
El nom li ve de la seva extrema lluïsor, que il·lumina la nit talment un fanal blanc. Així, els agricultors ja no depenen de la llum diurna, i poden recollir els cultius fins a altes hores de la nit.
Avui doncs, és una nit per a encantar-se en aquesta lluna, impregnar-se de la seva bellesa i distreure’s amb la facilitat que té de produir halos lluminosos i corones quan la llum es reflecteix en els cristalls de gel i brillen les gotes d’aigua dels núvols alts.
Una lluna a Balança,
una lluna per a un canvi……
14 d’octubre
dimecres, 22 de octubre de 2008Una mica més amunt de Palamós, S’Alguer,
un antic poblet pescador restaurat, amb casetes apilonades adossades a la costa. I t’atures al revolt, corprèsa, amb la sensació d’haver viatjat no sé si en el temps o en l’espai…..
Era el 14 d’octubre,
una data assenyalada perquè és el meu aniversari…..
i perquè pel meu aniversari acostumo, innegociable, a prendre’m un dia de llibertat
Carrego la motxilla amb el “kit mínim de supervivència” (una mica d’aigua, uns entrepans i alguna cosa per picar, càmera i ulleres de sol… mmm… si no és tant “mínim“, hi poso també unes calcetes ;o)) i surto sense rumb a rondar paisatge.
M’agrada especialment l’Alt Empordà, que barreja sense vergonya el blau més intens del mar amb les pinedes més verdes i els paisatges lunars més escarpats.
Aquest any, el meu far era Palamós (una dèria que tinc amb els fars). I de Palamós, cap al nord, el cami de ronda que serpenteja entre el bosc mediterrani d’arran de mar, retallant les cales més populars però també les més menudes i desertes.
Una mica més amunt de Palamós, S’Alguer, un antic poblet pescador restaurat amb casetes apilonades adossades a la costa. I t’atures al revolt, corprèsa, amb la sensació d’haver viatjat no sé si en el temps o en l’espai…..
Dues cales més amunt (o tres), la Cala d’Es Castell, sense urbanitzar, una platja llarga de dunes blanques, quasi deserta en un dimarts feiner d’octubre… només quasi!!
Fa un dia bonic, tinc bona companyia, el paisatge és bellissim i el temps s’atura…..
Crepuscle
dimecres, 5 de desembre de 2007A punta de nit,
una lluna embadalida que s’oblida d’il·luminar el paisatge
Guspires
dijous, 22 de novembre de 2007Tan dolça com la tardor,
que en lloc de glaçar-se es caramelitza…..
tan tova com l’hivern,
que cobreix el paisatge d’una capa de gelat de nata….
la lluna
Racó del far
