Benvolguts companys de “El Matí de Catalunya Ràdio”,
Us escolto cada dia de bon matí, compartint amb vosaltres l’hora i escaig que dura el meu trajecte cap a la feina… i és que jo sóc una més de totes les personetes que gastem més de dues hores al dia només en desplaçaments obligats…. però aquest no és ben bé el tema que us volia comentar… tot i que hi lliga molt directament.
Veureu, se m’acudia avui, col·lapsada de bon matí amb el meu cotxe a les rondes de BCN (i és que no tinc transport públic que em combini des de casa a la feina), que hauríem d’aprofitar tot aquest desgavell dels trens, rodalies i AVE (que ves a saber per què aquí en diem AVE quan a tot Europa es diu TGV) per a fer-nos una reflexió constructiva
I és que, ja està bé que recollim les notícies i les exposem, que les comentem, que analitzem situacions, que demanem responsabilitats i que investiguem negligències…. està més que bé, i és acció necessària.
Però… més enllà, crec que seria interessant que ens plantegéssim una nova perspectiva. Davant la foto que tenim cada matí arreu de Catalunya (milers de persones que es desplacen per anar a la feina, carreteres col·lapsades, accessos embussats, lentituds…. milers i milers d’hores gastades en no res) penso que seria interessant trobar alguna altra sortida que no sigui només (i consti que cal) la millora del trànsit i el transport.
Comentàveu avui al programa que els sindicat han fet ja un càlcul aproximat dels diners que es perden amb tots aquests embussos: gent que arriba tard a la feina, i més cansat, el com baixen els rendiments, etc, etc.
Doncs bé, potser és hora que busquem alternatives. Replantegem-nos, per exemple, la cultura del treball que tenim.
Realment, és necessària una presència física constant i de 8 hores a tots els llocs de treball?? Jo estic convençuda de que no. És evident que hi ha moltes tasques professionals que requereixen de la presencialitat i aquesta és innegociable. Però també estic segura que, en molts altres casos (i cada vegada més) la presencialitat no és imprescindible full time (n’hi podria haver prou, per exemple, amb una reunió a la setmana per a l’organització de tasques o projectes i, la resta del temps, podria teletreballar-se. Tinguem en compte que les tecnologies permeten cada cop millors comunicacions).
Organitzar un gran gruix d’hores feineres des del teletreball permetria a la gent treballadora estalviar-se tot aquest cansament i aquesta pèrdua de temps en desplaçaments. I no només això, la pròpia organització del temps de treball permetria guanyar qualitat de vida: jo podria anar a buscar els nens a l’escola, dinar a casa, organitzar la compra durant el dia i allargar la feina al vespre, acompanyar els pares al metge,…. per posar exemples molt quotidians. L’empresa doncs, tindria treballadors responsables, compromesos, gestors del propi temps…. segurament més eficaços i eficients.
Bé només volia transmetre-us la idea, que estic segura que caldria aprofundir i investigar amb molt més rigor del que us exposo: I si aprofitem que el nostre model es va fent insostenible per a intentar trobar d’altres solucions més… humanes?
Gràcies pel vostre temps.
Ben cordialment,
.
Racó del far
