Archives for category: Lluna

0843e9e1fbcab6a482de4787b9589f43--rainy-weather-rainy-days
saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres…

llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…

gairebé com si ploressis/n….
llunadepapr
.

drama dessign
dir que t’agrada escriure
no equival necessàriament
a dir que tens alguna cosa a dir…
 
i viceversa…

vet aquí el drama
llunadepapr
.

impossibles

l’impossible succeeix constantment,
només t’ho has de creure…


(sentit sense voler, sèrie Lost in Space, versió actual)
llunadepapr
.


el silenci és el magma del significat,
el sentit que llavors expressem en el gest, en la mirada, en el somriure, en la llàgrima… o en la paraula

llunadepapr
.

nuria_5
ella ens feia imaginar un paisatge infinit, calm, esquitxat de milers d’espurnes titil·lants, energia… i jo descobria llavors que en tinc un munt, d’aquests paisatges, endreçats a la retina: una esplanada silent de neu blanquissima espurnejant sota el sol, un cel fosc de nit puntejat d’una via làctia espaterrant, un espai immens obert sota un cim, un mar en una albada de sucre… paisatges viscuts, tots amb nom propi, infinits, calms, coneguts, compartits…

llavors, quan caminava pel carrer tornant a casa, les volves eren minúscules, i només sabies que eren neu per la ingravidesa que exhibien, vol erràtic sota els fanals de ciutat…
llunadepapr
.