lluna de paper

amb pluja a les ulleres

hypatia — Tue, 22 May 2018 08:50:43 +0000

saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres…

llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…

gairebé com si ploressis/n….

.

drama, i viceversa

hypatia — Wed, 16 May 2018 08:03:56 +0000

dir que t’agrada escriure
no equival necessàriament
a dir que tens alguna cosa a dir…

i viceversa…

vet aquí el drama

.

creure

hypatia — Wed, 02 May 2018 09:30:39 +0000

l’impossible succeeix constantment,
només t’ho has de creure…

(sentit sense voler, sèrie Lost in Space, versió actual)

.

des del silenci

hypatia — Tue, 27 Mar 2018 07:33:01 +0000

el silenci és el magma del significat,
el sentit que llavors expressem en el gest, en la mirada, en el somriure, en la llàgrima… o en la paraula

paisatges infinits

hypatia — Tue, 27 Feb 2018 09:23:16 +0000

ella ens feia imaginar un paisatge infinit, calm, esquitxat de milers d’espurnes titil·lants, energia… i jo descobria llavors que en tinc un munt, d’aquests paisatges, endreçats a la retina: una esplanada silent de neu blanquissima espurnejant sota el sol, un cel fosc de nit puntejat d’una via làctia espaterrant, un espai immens obert sota un cim, un mar en una albada de sucre… paisatges viscuts, tots amb nom propi, infinits, calms, coneguts, compartits…

llavors, quan caminava pel carrer tornant a casa, les volves eren minúscules, i només sabies que eren neu per la ingravidesa que exhibien, vol erràtic sota els fanals de ciutat…

.

dicotomies impossibles

hypatia — Fri, 16 Feb 2018 12:25:44 +0000

.
a la vida, a vegades,
no hi ha bons ni dolents,
només dubtes i inseguretats

i xarxes que son filats

hypatia — Tue, 06 Feb 2018 10:42:15 +0000

constato: facebook (i twitter, instagram també, i segurament d’altres xarxes on no hi sóc) em filtra el què HE de veure / llegir / conèixer / saber…

confirmo: si és gratuït, el producte sóc jo

anoto: la majoria de nosaltres ja no generem contingut en aquestes xarxes, ens limitem a reenviar-lo, i cada informació que fa palestra ens arriba reiterada fins la sacietat des de totes les direccions: diaris digitals recurrents, notícies fins a embafar, revistes digitals insistents, imatges patrocinades, sponsoritzats….

pregunto: ens estem convertint en… què?

.

la muntanya i la vida

hypatia — Mon, 05 Feb 2018 15:29:24 +0000

es puja una muntanya de la mateixa manera que es viu una vida,
—diu la Busquets,
o a l’inrevés, es viu la vida igual com es viu la muntanya.

(del llibre “Somni Blanc” de l’Ester Busquets Alibés, un petit gran llibre)

el temps i les marees

hypatia — Wed, 31 Jan 2018 09:30:02 +0000

a diferencia de la lluna, sóc inconstant, i potser com la lluna, responc a marees…

[…]

i el temps, com a únic recurs finit no renovable….

[aquestes son la primera i la darrera frase de la meva contribució a la Trobada virtual de blocaires del Roda el món i torna al bloc; us animo a que el visiteu i participeu en la bonica iniciativa que s’hi proposa]

.

un lloc segur

hypatia — Tue, 30 Jan 2018 08:33:25 +0000

“Un llibre és un lloc segur on es pot pensar sobre coses que no són necessàriament segures”
Anne Michaels