el pare fa crucigrames abocat sobre la taula, concentrat, les estovalles encara amb les engrunes del dinar, les tasses de cafè amb pòsit fosc i aromes d’anís; a estones, sense ni adonar-se’n, el cap li cau i s’adorm

entre plat i plat, la mare comenta de passada que li costa menjar, se li embussa el mos a mig aire, es mareja; bé, de fet, es mareja amb menjar o sense, s’hi lleva ja al matí, marejada, i a vegades havent sopat també es mareja

l’home –amb vuitanta tres anys ja el veiem més com l’avi que no com el pare–, em fa notar que el cap li ha millorat, fora pomades agressives que couen!! que la simple crema hidratant de l’àvia se li emporta, lliscant humit sobre la pell, les crostes tossudes del càncer dels calbs amb massa sol

l’àvia fa que sí amb el cap a la consigna de no donar-li menjar a la gossa, que ja és velleta i pateix de la panxa; arrossega els peus fins a la cuina recollint els plats, la gossa al darrera, i li deixa les sobres en un racó, el dictat oblidat

mentre ella és lluny, l’àvi parla fluixet, potser per a mi, o per a ell mateix; a l’àvia també li fa mal, la panxa, el cos vell que comença a no respondre, a mal funcionar, com els ronyons, sempre al límit, que s’acaben, que ja no filtren prou; es mareja de l’esforç, diu, sentencia

la dona torna i s’asseu al meu davant; li miro el cos, balb, només ossos i pell, les mans deformades, l’esquena corba, els cabells més grisos que no blancs; ja no es tenyeix, de rossa ho feia, va deixar de fer-ho quan ell va abandonar el costum de pintar-se el bigoti, els dos fent conjunt

ella no anirà a la doctora perquè no vol que li trobin res i l’ingressin; ell no anirà al metge perquè ja compta enrere, ho diu explícit, està plegant; lúcid ell, inconscient ella, escara independents els dos

i jo que faig veure que miro el mòbil he suspès del tot el temps, escolto, observo, entenc, que cada estona compta, en aquest instant precís, en tots els instants precisos que venen

ho aturo tot, aixeco el cap i somric, tens tota la meva atenció, diu la mirada, la meva mirada, i la seva mirada, sense paraules
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

forn puiggros
quan sóc a barna, dino en un forn preciós on venen varietats esplèndides de tota mena de pa; també fan un menú senzill d’amanida i truita o quiche; avui m’ha semblat que demanar la truita amb l’explícit “sense pa!” era un sacrilegi….

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

sol i lluna
—El sol i la lluna conviuen en el firmament. Quan impera l’una, és de nit, quan impera l’altre, és de dia. Però al món és de dia i de nit alhora…..
… vet aquí com és possible que dos sentiments oposats del tot siguin reals al mateix temps i amb la mateixa intensitat

(adaptat de Flàvia Company. “Haru“)
llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print
5-remedios-naturales-para-el-dolor-de-muelas-5“Jo tenia una ferida
com qui té un costum,
i en tenia una altre
com qui té una diversió
[…]
tenia dues ferides
i tota una vida
per afegir-hi dolor”
Norman de Bellefeuille, Obscenes

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print

kira
.
ella surt al balcó quan tot just despunta el dia; entre el seu serrell espès i que amb l’edat ha anat perdent vista, endevina moviments imaginaris en la fosca del carrer; i borda
#kira 
#historiespetites #noensdeixadormir

llunadepapr
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print