Archives for posts with tag: cosesquepensoquannopensoenres

0843e9e1fbcab6a482de4787b9589f43--rainy-weather-rainy-days
saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres…

llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…

gairebé com si ploressis/n….
llunadepapr
.


el silenci és el magma del significat,
el sentit que llavors expressem en el gest, en la mirada, en el somriure, en la llàgrima… o en la paraula

llunadepapr
.

image
El verb equivocar-se no té temps present (o no n’hauria de tenir). Mai no ens equivoquem sinó quan ja ha passat, que llavors pensem que, potser, vam equivocar-nos…

Però equivocar-se és cruïlla, i mai no podem saber què hauria passat si haguéssim pres un altre camí; llavors, potser l’equivocació hauria estat… només diferent…?

En aquell moment però, quan es pren la decisió, amb els condicionants, amb el sentiment, amb la raó, amb la intuïció o la bogeria, la tria sempre és encertada.

So, let’s your soul be your pilot
llunadepapr
.