Archives for posts with tag: dona lluna

vellesa sobre els núvolspujaven decidits, una parella d’avis a passes curtes i regulars, dos companys esperant-se l’un a l’altra (i l’una a l’altre) quan l’esforç els obligava a aturar-se per a reprendre l’alè o per a compassar-hi la passa, dos amics bategant junts entre la bellesa rabiosa del paisatge d’una alta muntanya ferestega, dos caminants sobre els núvols…

ens vam saludar quan ens van depassar a mitja pujada, mentre fèiem un mos rera unes roques arrecerats del vent de la carena, on ens van declinar amablement la invitació per a compartir l’esmorzar….

i els vam retrobar al cim, quan nosaltres ja orientàvem cap a Vall de Núria, i ells dubtaven si seguir-nos o desfer el camí de tornada a Fontalba

i tot i que allà vam compartir conversa i paisatge, tinc aquesta fotografia que no sé a qui enviar… una imatge que em desperta el desig que algun dia puguem ser nosaltres que conformem una estampa com aquesta, un retrat que m’inspira la tendresa més absoluta, la representació total de la complicitat

i un camí que podria ser metàfora de la vida…
quina deu ser, de debò, la seva història*?
llunadepapr
.

(i confesso que em retorna la Tresa, i al Joan, el seu passador)

cooking
el curs prometia ‘sopars ràpids i sans‘, però amb enfornats de 45′ i salses amb xup-xup de 30’ no semblava que ‘ràpid’ fos l’adjectiu més adequat

ara, el nou curs proposa un ‘perd pes i guanya salut‘, imperatiu, i ella es pregunta si aquesta vegada la copulativa serà prou consistent…
llunadepapr
.

trencament[1]
aniré a l’infern, m’arruïnaré, patiré alguna desgràcia, em sortiran berrugues, cauran els cels i s’obriran les aigües….

(o el que és el mateix: no segueixo cadenes de correu, ni de whatsapp, ni de facebook, ni…., per principis -i alguna cosa més-)

llunadepapr
.

newspaper

no ens vam fer fotos, no ho vam piular a les xarxes…

i malgrat tot, va ser una trobada amb quatre vegades la potència d’un titular…

llunadepapr
.

sand clock
hi ha temporades en que transito el dies amb la sensació que el temps se m’ha encongit i ja no és prou ample per contenir-hi tota la vida…

llavors he de decidir si faig dieta de vida o em demano una talla més de temps
llunadepapr
.