Lluna de paper » dona lluna

obsequi

hypatia — Thu, 04 Feb 2016 20:48:47 +0000

res no succeeix per casualitat,
i el cercle sempre es tanca

ondulat

hypatia — Sat, 23 Jan 2016 07:37:46 +0000

com el mar,
sóc feta d’onades

freqüència

hypatia — Wed, 20 Jan 2016 16:57:52 +0000

.
no sé si mai he deixat d’estimar-te,
però podria tornar a enamorar-me de tu

essència

hypatia — Mon, 11 Jan 2016 09:28:03 +0000

això va de l’essència més genuïna,
no puc explicar-t’ho per xat

això va del més gran dels abismes,
no t’ho puc explicar de cop

instrospecció

hypatia — Sat, 03 Oct 2015 17:09:53 +0000

No sap què busca, de fet, fins fa poc, no sabia que buscava res. Secretament però, molt al fons del seu cor, desitja trobar-se, saber quin és el seu paper (en la màxima de Wilde que deia: ‘Sigues tu mateix, que la resta de papers ja estan agafats’).
.

Tintats de cruixent de lluna

hypatia — Tue, 07 Jul 2015 15:20:04 +0000

eixutes les paraules,
-si t’acostes massa, una dona com un esbarzer-
passejo la solitud embafada de silenci

i a força d’escanyar mots, els oblido
.

Tattoo

hypatia — Wed, 10 Jun 2015 15:38:19 +0000

als quaranta-vuit, potent en la maduresa, és va prometre que als cinquanta es regalaria un petit tatuatge, alguna cosa molt personal, amb glamour

ara, als cinquanta-dos quan finalment sap quin tattoo es vol fer, troba que això de tintar-se sota la pell ha perdut el toc que tenia…
…o no

.

Lluna nova

hypatia — Wed, 21 Jan 2015 17:30:19 +0000

Lluna nova…..

una lluna fosca, que travessa de puntetes un cel negre, transparent, bigarrat de milions d’espurnes petites i lluentes que juguen a la geometria

una lluna flonja, soft….
que tempera l’exigència del meu tempo (sempre accelerat), i em permet distanciar la càmera amb que exploro el meu paisatge

passejo el camí del cada dia amb una tranquil·litat que no m’havia conegut mai, o que ja no recordo, sense el neguit de canvi que m’ha empaitat els darrers temps, sense aquella sensació d’altres vegades, que aquesta és una calma que precedirà la tempesta, un estar a la gatzoneta en tensió, preparat pel salt que, inexorable, s’acosta…. cap al buit

deu ser això, la maduresa?
acceptar-te del tot, estimar-te precisament perquè et coneixes les fortaleses i, sobretot, perquè et reconeixes les febleses; saber on vas sense voler controlar-ho tot a cada moment, refiar-se ulls clucs de tu mateix….

tot i sabent que el canvi és a tocar, que el paisatge de fora corre com el d’un tren desbocat, a voltes empastifant els colors, que el canvi ve, que vindrà, que hi és….

tanca els ulls, confia…….

l’any que en tenia cinquanta…

hypatia — Sat, 01 Feb 2014 15:09:56 +0000

… vaig tenir la meva primera moto, la Lola, que em va donar més de 3mil kilòmetres de llibertat;

vaig perdre més de quinze quilos ratificant la meva vida sense tabac;

vaig assolir el meu primer 3mil, el Mulleres, i la meva primera travessa per la Porta del Cel;

vaig abastar, entre d’altres, els cims més emblemàtics de Catalunya: la Pica, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó, i em vaig fer excursionista compulsiva compartint ascensos i marxes amb molt bones companyies;

vaig remar a l’Ebre en caiac, escampant esquitxos juganers amb d’altres navegants tant inexperts com jo mateixa;

vaig estrenyer llaços amb persones estupendes, teixint i consolidant amistats de sucre i de realitat;

vaig enfortir relacions antigues amb petits somriures de complicitat;

vaig estar mare i vaig estar filla, totes dues bones però no abnegades;

vaig mantenir i engrandir independència sense perdre espais;

vaig estimar amb bogeria i també amb generositat, vaig riure a cor que vols només pel plaer de riure, vaig plorar amb llàgrimes que alliberaven, vaig tenir por, vaig ser forta, vaig amagar-me i vaig ensenyar-me, vaig donar la ma, vaig mirar endavant i també a l’abisme, vaig alliberar els dimonis per a deixar-los marxar, em vaig desesperar i vaig trobar esperança, vaig cosir els estrips a la passió….

vaig viure intensament… i he estat genuïnament lluna

en fa només, unes poques llunes…

sense tu

hypatia — Fri, 06 May 2011 16:55:03 +0000

t’enyor, ens enyor….

Marea baixa

demà me’n vaig,
quan torni, hauràs de deixar que me’n vagi