Archives for posts with tag: filosofades

FullSizeRender
viatjava sempre pels plecs del mapa, rutes de camins esborrats a força de desar-los, línies difoses sobre els estrips del paper….

només així s’assegurava que ningú no pugués seguir-li les passes, i que tots els paisatges fossin sempre de redescoberta
llunadepapr
.

image
El verb equivocar-se no té temps present (o no n’hauria de tenir). Mai no ens equivoquem sinó quan ja ha passat, que llavors pensem que, potser, vam equivocar-nos…

Però equivocar-se és cruïlla, i mai no podem saber què hauria passat si haguéssim pres un altre camí; llavors, potser l’equivocació hauria estat… només diferent…?

En aquell moment però, quan es pren la decisió, amb els condicionants, amb el sentiment, amb la raó, amb la intuïció o la bogeria, la tria sempre és encertada.

So, let’s your soul be your pilot
llunadepapr
.