Archives for posts with tag: reflexionspetites

sand clock
diuen que el temps només corre quan hi vas a la contra….

diuen que a la vida paguem preus molt alts per no estar atents a l’inesperat… per no estar atents a la vida, en definitiva

atents a la vida…
llunadepapr
.

(fullejant ‘Nuestra casa en el árbol’, de la Lea Vélez)

self_reflection
acceptar-te del tot, estimar-te precisament perquè et coneixes les fortaleses i, sobretot, perquè et reconeixes les febleses, saber on vas sense controlar-ho tot a cada moment, refiar-te ulls clucs de tu mateix….

deu ser això, la maduresa?
llunadepapr
.

pentinadores
a la perruqueria, una de les àvies em fa notar que, a diferència d’elles, jo no vinc a la ‘pentinadora’, perquè després de tenyir, rentar, tallar i metxes de colors, sóc jo qui m’acabo pentinant abans de marxar; cap glamour doncs

llunadepapr
.

FullSizeRender
viatjava sempre pels plecs del mapa, rutes de camins esborrats a força de desar-los, línies difoses sobre els estrips del paper….

només així s’assegurava que ningú no pugués seguir-li les passes, i que tots els paisatges fossin sempre de redescoberta
llunadepapr
.

image
El verb equivocar-se no té temps present (o no n’hauria de tenir). Mai no ens equivoquem sinó quan ja ha passat, que llavors pensem que, potser, vam equivocar-nos…

Però equivocar-se és cruïlla, i mai no podem saber què hauria passat si haguéssim pres un altre camí; llavors, potser l’equivocació hauria estat… només diferent…?

En aquell moment però, quan es pren la decisió, amb els condicionants, amb el sentiment, amb la raó, amb la intuïció o la bogeria, la tria sempre és encertada.

So, let’s your soul be your pilot
llunadepapr
.