El Far de Punta Albir (1863-2013)

dimecres, 8 de maig de 2013

Situació: Punta Albir, al Parc Natural de la Serra Gelada, Alacant (38º 33,8´ N, 0º 03,0´ W)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 112 m
Forma del far: Torre cilíndrica de 8 mets sobre edific rectangular
Longitud de l’esclat: fins a 15 milles.

El Far de Punta Albir es troba situat al Parc Natural de la Serra Gelada, Alacant, i és  ancorat a la Punta Albir que li dona nom, al litoral del poble d’Alfàs del Pi.  Inaugurat el 30 d’abril de 1863, aquest far forma part del Plan General de Alumbrado Marítimo al regnat d’Isabel II; així, la seva estructura és la d’un edifici rectangular de dues ales comunicades per un patí, amb una torra cilíndrica a la banda del mar, ben a prop de l’espadat.

Far de Punta Albir

Imatge de Fernando Bayo

Aquest és un far, la memòria del qual perdura en el poble que li dona municipi. En Vicente Frasés (imagenalfas) ens escriu per a compartir-nos un documental sobre el Far de Punta Albir que han realitzat des de l’Ajuntament de L’Alfàs del Pi (Alacant) en el 150è aniversari del Far.

El documental recull els records de tot un poble en relació a aquest far (documents, fotografies, anècdotes, vivències, sentiments) recuperats dels calaixos dels propis protagonistes o de la memòria col·lectiva.

Un dels protagonistes del documental és n’Antonio Hurtado Herrera, andalús i gadità, faroner d’aquest far d’Albir entre el 1953 i el 1959.

Val la pena aturar-se a mirar amb calma aquest material que, de manera molt planera i alhora ben documentada, ens apropa a la humanitat i alhora la ferotgia d’un indret i d’un far.

A dia d’avui, al Far allotja el Centre d’Interpretació Far de l’Albir, on es recull la vida dels faroners i la interpretació del parc natural on es troba. S’han recuperat antics estris dels seus últims habitants que eren dues famílies encarregades del seu manteniment i correcte funcionament.

Al costat del far hi ha restes d’una antiga torre de guaita.



____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________

Fars Catalans al Racó

dimecres, 26 de setembre de 2012

No son tots els fars catalans, només aquells que hem visitat alguna vegada pel Racó del Far: inicia a  Punta S’Arnella i acaba amb postaler després de l’Antic Far de la Banya al Port de Tarragona com a més al sud.

Ja han estat presentats aquí doncs, però el vídeo en fa recull, com a introducció multimèdia d’un projecte interactiu en el que estem començant a treballar.  Aquí queda doncs, per a gaudir-lo.

.

.



____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________

La Torre de Hércules (A Coruña)

dimarts , 14 d'agost de 2012

Situació: Ubicat al final del Port de A Coruña
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 120 m
Forma del far: Torre quadrada d’11,4 mts de costat rematada per un cos octogonal superior que alberga la làmpada.
Llampada: llum blanca de 4 esclats cada 20 segons
Longitud de l’esclat: fins a 24 milles.

20120814-225758.jpg

Torra d’Hércules

La Torra d’Hércules és l’únic far de l’antiguitat que segueix en funcionament. Fou construit per l’arquitecte romà Cayo Servio Lupo al segle I de la nostra època per a facilitar el trànsit de naus en el golf Ártabro i la perillosa costa de Gallaecia.

Se l’anomenava Torre Brigantium i era un graó més d’una cadena de senyalitzacions marítimes entre les que s’hi comptaven els ja desapareguts fars d’Alexandria (Egipte), Ostia i Nàpols (Itàlia) o el Colós de Rodas (Grècia).

Originàriament la Torra era una mica més baixa que ara (41.5 mts), i més ampla (14 mts) perquè comptava amb una rampa exterior per la que pujaven el combustible que alimentava el far.

Malgrat els segles transcorreguts i les agressions de la meteorologia i, sobretot, de l’home, que va arribar a arrancar-li la façana exterior de sillar de granit per a reutilitzar-la en d’altres edificis, aquest far romà segueix allà, dempeus a la punta del port de A Coruña.

Al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, la més important potser la que es va realitzar al S.XVIII en l’època de Carles III i Carles IV. Al 1788, de la ma de l’enginyer Eustaquio Giannini, es van recobrir les restes del far romà amb les actuals façanes, incloent-t’hi un beta exterior ascendent que recorda les antigues rampes. Aixímateix, se’l va dotar també d’una escala interior. Posteriorment, s’hi afegí el remat superior, amb un cos octogonal que alberga la làmpada, i es muntà la plataforma de la base.

20120813-183209.jpg

escales interiors TH

Tot i aquest rentat de cara, el far romà original apareix clarament quan es visita la Torra per dins i es pugen els seus 242 graons fins arribar a la cornisa superior. S’ascendeix a través de 3 pisos de bòvedes romanes, que son les que van permetre alleugeir-ne l’estructura per a fer-la més resistent usant menys pedra i permetent que romangués en peu al llarg de 2000 anys.

El far és de planta quadrada d’11.4 mts de costat i 59 mts d’alçada i s’eleva 120 mts sobre el nivell del mar.

Des de la cornisa superior es pot gaudir d’una vista excepcional sobre la península, el golf i els jardins amb el parc esculptòric que rodeja la Torra.

20120814-230341.jpg

rosa dels vents_parc TH

L’any 2009, la Torra d’Hércules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat

Aquest estiu del 2012 l’hem visitat.  I malgrat la munió de turistes que com abelles l’abordàvem (penseu que els responsables limitaven les visites interiors a un màxim de 30 persones simultànies dins el far), ens en va arribar l’essència, l’emoció per la seva història.

Si hi passeu a prop doncs, no deixeu de visitar-lo…. per dins, per antic, per paisatge.

moon_trans
.


____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________