Antic Far de la Banya

dijous, 19 de abril de 2012

Situació: Ubicat originalment a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre.  Actualment està instal·lat al Dic de Llevant del Port de Tarragona
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 19,20 m
Forma del far: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure sobre una plataforma hexagonal sustentada per 7 puntals.
Llampada: llum blanca fixa
Longitud de l’esclat: fins a 13 milles.

(De nou, un 14 d’octubre, el del 2011, un altre dia lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Vam arribar-nos al Port de Tarragona cercant-lo, l’Antic Far de la Banya, aquell que va ser traslladat des del Delta de l’Ebre per a preservar-lo de l’enderroc. I vam trobar-lo, a l’extrem del Dic de Llevant, talment un far de joguina sobre l’espigó….

Dic de Llevant

Dic de Llevant

Rehabilitat i reconvertit en Museu de Fars des del 2003, ens entretenim a llegir-ne característiques i història en el panell explicatiu que el presenta:

El far de la Banya

El far de la Banya

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle
DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral.
L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.
Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool
HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.
Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle

DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral. L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool

HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.

Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

.
Costa de creure, veient-lo aparentment tant fràgil, que aquest far estigués exposat i suportés les inclemències del temps a la Punta de la Banya.  Costa de creure que aquest indret petit i enllaunat, sigués una llar….

Antic Far de la Banya

Antic Far de la Banya

I tot i l’aparent solitud que l’acompanya, encara ara, a la punta allunyada del Dic de Llevant del Port de Tarragona, la vida, les vides d’un grapat de gats, continuen aletejant entrellaçades al seu voltant
Dic de Llevant (Port de Tarragona)

Dic de Llevant (Port de Tarragona)

moon_trans
.


____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Els guardians de la llum al Thalassa

diumenge, 11 de desembre de 2011

Thalassa

Thalassa

El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.

En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus.  Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.

Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999.  Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).

Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián.  Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.

Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Il Faro di Capo Testa

dijous, 8 de desembre de 2011

Situació: Promontori de Capo Testa a Sardenya, 41°14′37″N 9°08′39″E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 67 m
Forma del far: torre quadrada en base i cilíndrica en alçada sobre un edifici rectangular
Llampada: 3 llampades blanques d’1 segon durant un període de 12 s intercalats amb 2 s d’eclipsi
Longitud de l’esclat: fins a 17 milles.

Capo Testa

Capo Testa

Aquí teniu la foto del far del Capo Testa al nord de Sardenya. No és una gran foto, però almenys en teniu el testimoni. És molt a prop de Santa Teresa Gallura.

Amb aquestes paraules, la Teresa ens adjuntava algunes fotografies que va fer en visitar aquest far l’estiu passat.

Hi feia molt vent, ens remarcava…

vent al Capo Testa

vent al Capo Testa

El far de Capo Testa està situat al nord-est de Sardenya, al promontori amb el mateix nom, i no lluny de Santa Teresa di Gallura. Es fa l’ullet amb el Far de la Madonetta, davant per davant de la ciutat de Bonifacio a Còrsega

Inscripcio al Capo Testa

Inscripcio al Capo Testa

mapa capo testa

mapa capo testa

El far ha estat actiu des de 1845. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus. El far té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi, entre l’últim flash i el període després del primer pas en comptes de 5 segons.
El far té una llum lliure, amb una capacitat de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.
El far és part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.
El far de Capo Testa per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, el far és més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Aquest far ha estat actiu des de 1845.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus.

Té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi; entre intervals de 12 segons, hi ha 5 segons d’eclipsi.

El far té a més una altra llum de reserva, amb un abast de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.

Far del Capo Testa

Far del Capo Testa

És part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.

El far de Capo Testa, per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, és el més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Ho expliquen tot plegat en preciós en aquest video:

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Antic Far de la Banya (el Postaler)

dimarts, 26 de juliol de 2011

Cercant informació i imatges sobre els fars del Delta de l’Ebre, la Montse C. va trobar-nos en aquest bloc. Al Nadal del 2010, l’havien obsequiat amb una foto del Far de la Punta de la Banya, de l’arxiu històric del Baix Ebre, i ens la va voler compartir.

Far de La Banya

Far de La Banya

Ens explicava també, que el Far (el de la Banya) el teníen al Delta de l’Ebre i que, un dia, el poder povincial va decidir salvar un element històric i, per fer-ho, el va agafar i l’ha fet seu emportant-se alguna cosa més que un objecte o una construcció.

I té una part de raó: en relació al Far de la Banya i el seu trasllat, l’Helena G. (la seva família hi van ser de faroners) m’explicava que qui va ser responsable que no es malmetés aquest far, va ser en Miguel Àngel Sánchez Terry, que n’havia sigut faroner i que, en aquells moments, treballava al Port de Tarragona.  Així, en Miguel Àngel no va deixar que es tirés a terra el far i li va buscar uns nous terrenys al Port  i en va supervisar el trasllat.

De fet, en Miguel Àngel és el referent quan parlem de fars (la part tècnica), igual que en David Moré és el referent quan parlem de faroners.  En Miguel Àngel escriu a la web del Port de Tarragona, allà hi té molta documentació i històries que potser us poden interessar: http://www.porttarragona.cat/ca/banya.html

Gràcies a uns i als altres, avui podem compartir-vos aquesta bonica imatge antiga del far.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Lighthouses, cases de llums

diumenge, 10 de juliol de 2011

Aquesta és una pel·lícula rodada en 16 mm. que forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona.

S’explica la evolució de la tecnologia dins del mon de les comunicacions navals costaneres, a traves dels segles, de forma sencilla i didactica, es van veient els diferents sistemes utilitzats per la fabricació dels fars.

LIGHTHOUSE, les cases de llum from cesc garsot on Vimeo.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:

  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Faroners

dimecres, 8 de juny de 2011

En una pel·lícula rodada en 16 mm., en Cesc Garsot ens explica, de forma senzilla i molt didàctica, la dura vida dels faroners, a traves dels diferents combustibles i tecnologies emprades al llarg dels anys.

Aquest film forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona. Allà, la projecció real es realitza amb dues pantalles, una de projecció frontal i una de retroprojecció, i al barrejar-se les dues imatges de forma sincrònica creen un efecte de profunditat interessant.

Des que vaig ser al Centre i vaig veure aquesta projecció he tingut moltes ganes de trobar-la per a poder compartir-la amb vosaltres.  Així doncs, poseu-vos còmodes: son només cinc minuts, alliçonadors, i que us passaran volant!!
.

FARONERS from cesc garsot on Vimeo.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:

  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Fars de la Costa Brava al Thalassa

dissabte, 4 de juny de 2011

En David Moré, autor de diferents llibres sobre la temàtica de la vida als fars, és nét i besnét de faroners. En total, a la seva família n’hi hagut catorze. Però ell no ha fet mai de faroner. En canvi, és un dels millors especialistes en l’estudi dels fars i la vida dels faroners.

Amb ell, el programa de TV3, Thalassa, va viatjar el passat divendres 03 de juny de 2011 fins al far de Cala Nans, a Cadaqués, al far de Tossa de Mar i al de S’Arenella, al Port de la Selva. I van conèixer més coses d’un far que ja no existeix i que va ser el protagonista d’una pel·lícula rodada al Cap de Creus l’any 1971, on Yul Brinner i Kirk Douglas eren els seus actors principals.  Vegeu-ho:
.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:

  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Far de Matxitxako (Bermeo, Biskaia)

dissabte, 16 de abril de 2011

Situació: Punta més sortint del Cap de Matxitxako   (43° 28′  N, 3° 22′ 50″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 122 m
Forma del far: torre prismàtica octogonal a l’extrem nordoest d’un edifici rectangular
Llampada: 1 llampada blanca cada 7 s
Longitud de l’esclat: fins a 35 milles.

(El Jordi i la Carme fan una escapada a Biskaia i, en el seu deambular per la costa cantàbrica, es recorden de nosaltres i ens fan arribar una imatge del far de Matxitxako, a Bermeo: potser no és molt bona, ens diuen, feia molt vent!!)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.
El primer, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.
A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.
Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.

Matxutxako_vell

Matxutxako_vell

.

El primer far de Matxitxako, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.

.

A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.

Far de Matxitxaco

Far de Matxitxaco

Matxitxako-lampada

Matxitxako-lampada

Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

Poetes i artistes també se l’han mirat:

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

.

¡Machichaco, regio faro!,
¡milagroso meteoro,
bello y caro!;
¡solitario en aro de oro!;
¡luz espléndida, armonía
de las luces de la aurora!
¡Machichaco, centinela
de la costa vizcaína;
clara estela
que los mares ilumina;
relámpago sin el trueno;
reverbero bello y raro
de luz pleno!
¡¡Salve, Faro!!

(Julio Fdez Varo, 1924)

moon_trans

.
.

* Informació extreta de la recollida per la Maite Ibáñez a la web de bizcaia.net



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

El far de Palamós en dia de boira

diumenge, 10 de abril de 2011

Les calors dels darrers dies han fet que arran de costa, degut al contrast de l’aire calent i l’aigua del mar encara freda, s’hagin produït boires baixes, i la costa de Palamós no n’ha estat una excepció, tal i com es veu a la foto del far de Palamós enmig d’aquest ambient boirós, que ens ha enviat en Jordi Salvador.

Far de Palamós en la boira

El far de Palamós en la boira

Jordi Salvador és col·laborador del programa de Ràdio Palamós, Terra de Mar, que tal com es descriu a la seva web, el programa es fa ressò de la identitat marinera de Palamós i vol ser un espai per divulgar coneixements i activitats sobre el patrimoni marítim del nostre litoral. I ens han demanat de participar-hi properament, des d’aquí li volem agraïr el seu interès i la fotografia que ens ha enviat.

el caminant



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________

Faroners de terra endins

dimarts, 15 de febrer de 2011

De la mà d’en David Moré, ens volem també fer ressò d’aquest reportatge publicat el 28 de Gener al suplement de Girona de La Vanguardia.

En el reportatge hi trobareu el Miquel Molina, un dels darrers tècnics de senyals marítimes que té al seu càrrec el Far de Cap de Creus i el de Cala Nans a Cadaqués, el de Port de la Selva i el de Roses.

Igualment, a “Llums que vigilen el mar“, a la segona pàgina, podeu conèixer l’Elvira Pujol, la darrera faronera en marxar d’un far de la Costa Brava.

1

1

2

2

A la tercera pàgina, “Els fars de la Costa Brava“, la Teresa Artigues (l’autora) ens fa una breu i impecable passejada per aquests fars de la costa de Girona.

I a la darrera, “Una gran història per explicar“, en Marc Soler ens presenta de forma magistral l’obra del David Moré, quatre pinzellades per a engrescar-nos-hi.

3

3

4

4

No deixeu de fer-hi una ullada: és un bon reportatge!!

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • FriendFeed
  • email

_______________________________________________________________