Rebesavis a l’Antic Far de la Banya?

A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….

La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:

09 de Juliol de 2010
Hola,

Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.

Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.

Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.

Antic Far del la Banya

Antic Far del la Banya (1920)

Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…

De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.

conte "La Júlia i el far"

conte "La Júlia i el far"

Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.

T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.

Felicitats novament,

Gemma

(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades

Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.

moon_trans

Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma


____________________
Per a compartir-ho:
.

10 Respostes to “Rebesavis a l’Antic Far de la Banya?”

  1. Eduard escrigué:

    Felicitar-vos per aquest excel·lent blog i per aquesta entranyable col·laboració que compartiu en aquest post.

    Si no us sap greu penjo l’enllaç al conte al blog “Far de la Banya”.

    Una abraçada i continuem en contacte!

  2. hypatia escrigué:

    Mil gràcies, Eduard!!

    Jo també he visitat casa teva (el blog del Far de la Banya) i he sentit que son com blocs germans, tant propers per temàtica però també per estructura…. una bona feina, la teva!!

    I una abraçada ben gran per a tu també!!

  3. Eduard escrigué:

    Anem trobant-nos, doncs :-) Serà un plaer!

  4. Joan M. escrigué:

    Gemma,

    Tal vegada els nostres rebesavis estigueren junts en algun far, de l’arxiu general del Ministeri de Foment m’enviaren fotocòpies de l’expedient personal, era en Jaume Lliteres Juan. El seu primer destí va ser al far de Buda el 1864, els següents foren: 1867 Far de punta de la Banya, 1870 far de Columbretes, 1872 far de Cabo de Gata, 1873 far de Buda, 1879 far de les illes Medes, 1879 far del Fangar, 1894 far de Salou i el 1902 far de Tarragona que va ser el seu darrer destí.

    Un fill seu en Miquel Lliteres Cervera també va ser farer al far de Salou.

    Quina vida més dura que degueren passar!!

    No m’he explicat mai com el rebesavi es va fer farer. Seria molt interessant conèixer aquestes històries.

  5. Hola Joan,
    Fa molta il.lusió de parlar amb d’altres rebesnéts de farers que podien haver estat companys del meu rebesavi. És un ofici tan singular, jo me l’imagino romàntic però no ho devia ser. Què fort seria que els nostres rebesavis haguessin estat junts. Vaig llegir una entrada al web de la Remei que explicava que als grans fars convivien dus famílies. Quan arribi a casa buscaré la data del diari de l’Esteve Sauné com a farer del port de Tarragona, crec que era 1887. L’arxivera del port em va donar alguna dada més d’altres fars on ell havia treballat anteriorment, però em va saber greu de preguntar-li més anys de cada lloc. El que sí que sé és que cap a l’any 1917-18 estava novament o encara al del port de Tarragona. T’ho miraré, salutacions! Gràcies Remei!

  6. Gemma escrigué:

    Hola Joan,

    He trobat la fotocòpia que em va passar l’arxivera del port de Tarragona, d’unes pàgines del diari del rebesavi escrites des del far del port de Tarragona: són de l’any 1883, però o va tornar o encara hi era l’any 1917-8. Gairebé segur que aquesta va ser la seva darrera destinació.Segurament va coincidir amb el teu rebesavi l’any 1902, quina gràcia! Per què no demanes a l’arxiu que et mirin si troben documentació d’ell?

  7. Montse Curto escrigué:

    Hola, estic buscant fotos dels fars del Delta de l’Ebre, ja que per Nadal de l’any l’Any 2010, em vam obsequiar amb una foto molt bonica del Far de la Punta de la Banya.

    El Far el teniem al Delta de l’Ebre , un dia, el poder povincial va decidir , salvar un element històric i per fer-ho, el va agafar i l’ha fet seu emportant-se alguna cosa més que un objecte.

    Buscant…. he fet cap a la vostra web, molt interessant la història dels vostres rebesavis.

    TINC UNA FOTO DEL FAR DE LA PUNTA DE LA BANYA, DEL ARXIU HISTÒRIC DEL BAIX EBRE ON APAREIXEN: 3 XIQUETS 1 HOME. A LA BARANA DEL FAR 4 XIQUETES, i 2 homens a baix del Far(no concreta la data )

    Us la faré arribar molt aviat.

    Salutacions
    Montse
    Terres de l’Ebre

  8. hypatia escrigué:

    Montse,
    Moltíssimes gràcies per les teves ratlles, i pel teu oferiment!!
    Reenvio el teu missatge a l’Helena Garrigós que crec que també hi estarà molt interessada.
    =;)

  9. Montse Curto escrigué:

    Hola,

    He vist una foto del far amb un home jove i un ramat de cabretes,

    http:/www.flickr.com/photos/costadaurada/5088330805/
    Far de la Punta de la Banya (Delta de l’Ebre) Flickr: Intercanvio de fotos

    Fins aviat,

    Montse,

  10. Montse Curto escrigué:

    Hola,

    Ja tinc la foto, si em podeu enviar l’adreça de vostre e-correu, us la trametré i espero que us sigue d’utilitat.
    Salutacions

    Montse

Deixar una resposta

*