Far de Matxitxako (Bermeo, Biskaia)

Situació: Punta més sortint del Cap de Matxitxako   (43° 28′  N, 3° 22′ 50″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 122 m
Forma del far: torre prismàtica octogonal a l’extrem nordoest d’un edifici rectangular
Llampada: 1 llampada blanca cada 7 s
Longitud de l’esclat: fins a 35 milles.

(El Jordi i la Carme fan una escapada a Biskaia i, en el seu deambular per la costa cantàbrica, es recorden de nosaltres i ens fan arribar una imatge del far de Matxitxako, a Bermeo: potser no és molt bona, ens diuen, feia molt vent!!)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.
El primer, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.
A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.
Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.

Matxutxako_vell

Matxutxako_vell

.

El primer far de Matxitxako, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.

.

A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.

Far de Matxitxaco

Far de Matxitxaco

Matxitxako-lampada

Matxitxako-lampada

Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

Poetes i artistes també se l’han mirat:

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

.

¡Machichaco, regio faro!,
¡milagroso meteoro,
bello y caro!;
¡solitario en aro de oro!;
¡luz espléndida, armonía
de las luces de la aurora!
¡Machichaco, centinela
de la costa vizcaína;
clara estela
que los mares ilumina;
relámpago sin el trueno;
reverbero bello y raro
de luz pleno!
¡¡Salve, Faro!!

(Julio Fdez Varo, 1924)

moon_trans

.
.

* Informació extreta de la recollida per la Maite Ibáñez a la web de bizcaia.net



____________________
Per a compartir-ho:
.

Deixar una resposta

*