Racó del far

En Pep ens va fer arribar tota una col·lecció d’imatges dels fars de l’illa de Menorca.

De totes, em permeto escollir aquelles que insereixen el far en el seu paisatge…. cada far, un missatge.

Far de Favàritx, 39º 59′ N – 4º 16′ E
Un únic i gran missatge, tant rellevant, que trenca la màgia de la distància

Far de Favaritx

Far de Punta Nati, 3:40º 03′ N – 3º 48′ E
Un llenguatge senzill i eficaç per a la nit dels navegants

Far de Punta Nati

Far de Cavalleria, 4:40º 05′ N – 4º 05′ E
Comuniquem el què sentim, i el què sentim no pot amagar-se

Far de Cavalleria

Far de l’Illa de l’Aire, 5:39º 48′ N – 4º 17′ E
Un missatge que convida a acostar-s’hi

Far de l'Illa de l'Aire

… i ens mancaria el Far del Cap Artrutx 2:39º 55′ N – 3º 49′ E
La distància més curta entre l’home i la veritat és un conte

Far de Cap Artrutx

Cinc fars, cinc claus

.

Cites extretes del llibre: “L’Illa dels 5 fars“, d’en Ferran Ramon-Cortés

Situació: Cap de Cavalleria, 40º 05,3′ N 4º 05,5′ E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 94 metres.
Forma del far: torre envoltada de cases blanques.
Lampada: 2 esclats blancs cada 10 segons
Longitud de l’esclat: 22 milles.

La Carme m’envia les seves fotos del Far de Cavalleria, a l’Illa de Menorca, d’un octubre en que van visitar-lo…. Gràcies, Carme!!

Però… què en sabem, d’aquest far?

Les històries de naufragis ocorreguts als voltant del Cap de Cavalleria, mes de 700 entre els segles XIV i XIX, expliquen que fos aquest far un dels mes sol·licitats a l’establir-se el Pla de 1847.

La seva construcció era crucial. El cap de Cavalleria, situat en la zona més oriental de les Balears, i entre el golf de Lleó i Algèria, era el punt de recalada i partida de tots els vaixells que, des de l’estret de Gibraltar i la costa d’Àfrica, es dirigirien a França i Itàlia.

Les obres no van tenir postor; pel que, per a no demorar la seva execució, es va adoptar l’acord de realitzar-les a través de l’administració a partir del projecte dissenyat per l’enginyer Antonio López.

Les obres van ser iniciades en 1854 i es va inaugurar el 1 de març de 1857.

La torrassa del far té 15 metres i està a 94 metres sobre el nivell del mar. El focus lluminós és de segon ordre i mostra grups de dos llums blanques cada deu segons. Arriba a un màxim de 22 milles. Al peu del far podem observar la pedrera de arenisca d’on es van extreure els blocs per a construir l’edifici.

Al 1922 va substituïr-se la llanterna originals de cristalls plans per una altra de cristalls corbats de 3 m. de diàmetre, i l’optica original per una altra de 500 mm de distància focal.

El Far de Cavalleria va ser l’últim de Balears que va funcionar amb el sistema de vapor de petroli a pressió. Al 1988 va ser substituïda per un llum elèctric de 1.500 W, alimentada amb energia produïda per grups electrògens.

Actualment funciona amb energia solar.

El Far de Cavalleria, un etern vigia que mira la Mediterrània des del seu espadat altiu, nu….

El Far de Sa Mola, a Formentera, està situat en l’única elevació de l’illa, en un extrem abocat al vertígen d’un espadat que cau en vertical 192 metres sobre el mar.

En una de les novel·les de Jules Verne, potser de les menys conegudes, la titulada Héctor Servadac, l’illa de Formentera hi té un protagonisme especial. És per això que en el far hi podeu trobar una placa commemorativa a aquest escriptor.

En la novel·la (no gens fàcil de resumir en poques línies), el protagonista, l’Hèctor, un capità de la marina, i altres personatges complementaris, es troben un bon dia viatjant per l’espai exterior en el que creuen és un tros de la Terra, després de la col.lisió d’un cometa amb el nostre planeta. Però aviat descobreixen que allà on estan és damunt del propi cometa, que de pas se n’ha emportat amb ell fragments terrestres, entre els quals s’hi troba l’illa de Formentera. Un científic que estava a La Mola observant l’arribada del cometa és l’única persona que pot informar Servadac i la resta d’intrèpids navegants espaials de tot el que ha passat. Un viatge apassionant que cap pitiús hauria de desconèixer.

Val a dir que hi ha gent que creu que les referències a Formentera són al llibre El far de la fi del món, possiblement per la coincidència del far del títol amb aquest far que en realitat hi ha a La Mola, creença que sembla ser no del tot correcte.

En qualsevol cas, el Far de Sa Mola és un far impressionant, majestuós…. no en va se’l coneix com el Far de Formentera.

I si no, atureu-vos un moment en aquestes imatges que em fa arribar la violette, impressions capturades amb la tendresa a la punta dels dits: el far, la nit, la lluna…. la presència d’un mar absent….

Oi?

Formentera té dos fars més, petites llumetes repartides per la seva costa que orienten el camí dels vaixells. La violette m’envia també el Far de Barberia, una torra única al final d’un camí erm, orgullosa, reptant el vent….

Cada far, una història…..

Construit el 1861 i amb una alçada de 58 m sobre el nivell del mar, el Far de Capdepera (o de Cala Ratjada), és el far més oriental de l’illa de Mallorca

Una foto preciosa que em comparteix, de nou, la Laura

Com a curiositat, descobrir-vos (o recordar-vos) una cançó d’en Serrat que fa referència al faroner d’aquest far:

Cada loco con su tema
Lletra i Música de J.M. Serrat

Cada loco con su tema,
contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.

Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle más que del diccionario,
me privan más los barrios
que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría,
la razón que la fuerza,
el instinto que la urbanidad
y un siux más que el Séptimo de Caballería.

Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el farero de Capdepera
al vigía de Occidente.

Prefiero querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder,
besar a reñir,
bailar a desfilar
y disfrutar a medir.

Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.

Antes que nada
soy partidario de vivir.

Cada loco con su tema,
contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.

Pero, puestos a escoger,
prefiero un buen polvo a un rapapolvo
y un bombero a un bombardero,
crecer a sentar cabeza,
prefiero la carne al metal
y las ventanas a las ventanillas,
el lunar de tu cara a la Pinacoteca Nacional
y la revolución a las pesadillas.

Prefiero,
el tiempo al oro,
la vida al sueño,
el perro al collar,
las nueces al ruido
y al sabio por conocer que a los locos conocidos.

Prefiero,
querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder,
besar a reñir, bailar a desfilar
y disfrutar a medir.

Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.
Antes que nada soy partidario de vivir.