Archivo para the ‘Fars del món’ Category

Il Faro di Capo Testa

dijous, 8 de desembre de 2011

Situació: Promontori de Capo Testa a Sardenya, 41°14′37″N 9°08′39″E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 67 m
Forma del far: torre quadrada en base i cilíndrica en alçada sobre un edifici rectangular
Llampada: 3 llampades blanques d’1 segon durant un període de 12 s intercalats amb 2 s d’eclipsi
Longitud de l’esclat: fins a 17 milles.

Capo Testa

Capo Testa

Aquí teniu la foto del far del Capo Testa al nord de Sardenya. No és una gran foto, però almenys en teniu el testimoni. És molt a prop de Santa Teresa Gallura.

Amb aquestes paraules, la Teresa ens adjuntava algunes fotografies que va fer en visitar aquest far l’estiu passat.

Hi feia molt vent, ens remarcava…

vent al Capo Testa

vent al Capo Testa

El far de Capo Testa està situat al nord-est de Sardenya, al promontori amb el mateix nom, i no lluny de Santa Teresa di Gallura. Es fa l’ullet amb el Far de la Madonetta, davant per davant de la ciutat de Bonifacio a Còrsega

Inscripcio al Capo Testa

Inscripcio al Capo Testa

mapa capo testa

mapa capo testa

El far ha estat actiu des de 1845. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus. El far té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi, entre l’últim flash i el període després del primer pas en comptes de 5 segons.
El far té una llum lliure, amb una capacitat de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.
El far és part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.
El far de Capo Testa per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, el far és més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Aquest far ha estat actiu des de 1845.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus.

Té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi; entre intervals de 12 segons, hi ha 5 segons d’eclipsi.

El far té a més una altra llum de reserva, amb un abast de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.

Far del Capo Testa

Far del Capo Testa

És part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.

El far de Capo Testa, per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, és el més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Ho expliquen tot plegat en preciós en aquest video:

moon_trans

Far de Matxitxako (Bermeo, Biskaia)

dissabte, 16 de abril de 2011

Situació: Punta més sortint del Cap de Matxitxako   (43° 28′  N, 3° 22′ 50″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 122 m
Forma del far: torre prismàtica octogonal a l’extrem nordoest d’un edifici rectangular
Llampada: 1 llampada blanca cada 7 s
Longitud de l’esclat: fins a 35 milles.

(El Jordi i la Carme fan una escapada a Biskaia i, en el seu deambular per la costa cantàbrica, es recorden de nosaltres i ens fan arribar una imatge del far de Matxitxako, a Bermeo: potser no és molt bona, ens diuen, feia molt vent!!)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.
El primer, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.
A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.
Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.

Matxutxako_vell

Matxutxako_vell

.

El primer far de Matxitxako, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.

.

A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.

Far de Matxitxaco

Far de Matxitxaco

Matxitxako-lampada

Matxitxako-lampada

Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

Poetes i artistes també se l’han mirat:

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

.

¡Machichaco, regio faro!,
¡milagroso meteoro,
bello y caro!;
¡solitario en aro de oro!;
¡luz espléndida, armonía
de las luces de la aurora!
¡Machichaco, centinela
de la costa vizcaína;
clara estela
que los mares ilumina;
relámpago sin el trueno;
reverbero bello y raro
de luz pleno!
¡¡Salve, Faro!!

(Julio Fdez Varo, 1924)

moon_trans

.
.

* Informació extreta de la recollida per la Maite Ibáñez a la web de bizcaia.net

Els fars contra les tempestes

divendres, 23 de juliol de 2010

Des del 2006 els fars de la Bretanya francesa ja no estan habitats però….

… fa feredat veure la tempesta contra el far, un cop, i un altre, i un altre… espectacular!!

Amb aquestes imatges em vaig enamorar rabiosament dels fars de la Bretanya, tots diferents, de totes mides, de tots colors, el mateix tremp; la punta més occidental de França puntejada de llumetes pampalluguejants sobre la costa escarpada.

Mosaic de Fars de la Bretanya

Mosaic de Fars de la Bretanya

moon_trans

Pingeon Point Lighthouse

dimecres, 16 de desembre de 2009

A vegades, trobes una imatge que et corprèn….
… com aquesta, del Far de Pingeon Point sota una llarga exposició de càmera

.

Pingeon Point Lighthouse

Pingeon Point Lighthouse

.

Enfilat en un penya-segat a la costa central de Califòrnia, a 50 milles al sud de Sant Francisco, el Pigeon Point Lighthouse, de 115 peus d’alçada i un dels fars més alts als Estats Units, ha estat guiant als marins des de 1872.

Amb un llum de petroli, i una lent de Fresnel de primer ordre, compost de 1.008 prismes, va ser il·luminat per primera vegada la posta de sol del 15 de novembre de 1872.

La lent es troba 16 metres d’alçada i té 6 metres de diàmetre. S’assenta en una sala de llanterna que s’havia construït al dipòsit general del Servei de Fars a Nova York. Tot i la lent de Fresnel original ja no està en ús, el far segueix sent un actiu d’ajuda a la navegació de la Guàrdia Costera dels EUA.

I més enllà de totes les dades….. que bonic!!!

moon_trans

Far de La Madonetta (Còrsega)

dilluns, 14 de setembre de 2009

Mapa de Córsega-Sardenya

.

A la punta sud de l’illa de Còrsega, just davant per davant amb Sardenya, hi ha la ciutat de Bonifacio.

I ben aprop d’aquesta ciutat, resseguint la costa cap a l’est i retallada contra els espadats blanquíssims, hi ha la punta de la Roca de La Madonetta, roca que dona nom al far que la presideix.

.

En Joan i l’Eulàlia s’hi van passejar aquest estiu i, de les seves anades ens han fet arribar unes imatges del Far de la Madonetta en un dia radiant.  Contrasta el vermell de la torra contra el blau intens d’un cel sense núvols

Far de la Madonetta

Far de la Madonetta

Ens expliquen també que, resseguint el mateix penya-segat (a la dreta de la següent imatge), hi ha una cova en forma de barret de Napoleó, l’il·lustre cors de l’illa.  No deixa d’impressionar el blanc escarpat de la pedra sobre un mar ferèsteg i blau fosc

Cova de Napoleó

Cova de Napoleó

Afegit a la espectacularitat del seu entorn, el far és un edifici petit, quadrat, amb una torra central vermella…. una estructura semblant als nostres far catalans i, per contra, un impacte visual tant diferent, oi?

Far de La Madonetta

Far de La Madonetta

Gràcies, Joan i Eulàlia, per permetre’ns conèixer una mica aquest vigilant de la costa!!

moon_trans

Far de Neist Point a l’illa d’Skye (Escòcia)

dimarts, 19 de agost de 2008

L’Adri, de ruta per terres d’Escòcia, ens fa arribar aquesta bonica imatge del Far de Neist Point, a l’illa de Skye:

Les dades d’aquest far es resumeixen en:

Posició: Latitud 57° 25.4’N, Longitud 06° 47.2’W
Llampada: Blanca cada 5 segons
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 43 metres
Longitud de l’esclat: 16 miles
Forma del far: Torra blanca de 19 metres d’alçada.

Sembla que el far fou inaugurat l’1 de novembre del 1909, tot i que no entrà en funcionament fins el juny del 1910. Des del 1990, el far està automatitzat.

Està situat en una península al nord oest de l’illa d’Skye, ben al nord d’Escòcia, i la terra que veieu a l’horitzó son les illes Hèbrides exteriors.

Mmm… i sembla ser que només s’hi arriba a peu!!

Heceta head lighthouse

diumenge, 25 de novembre de 2007

Torno a parlar d’un far que no es troba aprop nostre si no a la costa oest dels Estats Units a l’estat d’Oregón, i el mar que es veu a la foto és el Pacífic.

La seva ubicació és: +44° 8′ 11.33″, -124° 7′ 30.32″

De fet em va cridar l’atenció la foto, i primer vaig pensar que potser seria un far de França, però gratant vaig esbrinar que és un far en actiu, que va ser construït entre 1889 i 1894 i va començar a funcionar el 30 de març d’aquell mateix any.

Té una alçada de 17 m i la seva llum blanca amb una pulsació cada 10 segons arriba fins a 34 km, siguent la més potent de la costa d’Oregón. Va ser automatitzat el 1963.

Avui dia encara està en servei i l’antiga casa del guarda és un “bed and breakfast” http://www.hecetalighthouse.com/ on un encara es pot sentir com si fos el faroner.

Si en voleu veure més fotos cliqueu aquí

Far de Cabo Mayor (postaler)

dilluns, 19 de novembre de 2007

Inaugurat l’agost de 1939, al mateix emplaçament des d’on fins llavors s’havia fet senyals als vaixells amb banderoles de dia i amb grans fogueres de nit….

… aquest far, 91 metres sobre el nivell del mar i 30 sobre el terreny, s’ha anat modernitzant al llarg del anys (amb sirena i radiofar des del 1954, i connectat al corrent elèctric urbà i grup electrògen des del 79).

Les modificacions estructurals i el manteniment de l’edifici son evidents…. tot i que també ho és el canvi de paisatge de l’entorn… oi?

Cantabria

dilluns, 12 de novembre de 2007
  • Vaig veure uns fars i vaig pensar en tu -em diu la Isabel-

El primer és de Suances, a prop de Santillana de Mar:

i el segon és el Faro de Cabo Mayor, al costat mateix de Santander:

  • La costa d’allà dalt és preciosa, amb una oreografia (o perfil costaner) més escarpada que la d’aquí.

I si, preciosos, destil·len una mena de màgia, o de misteri….
Oi?

Lighthouse

dissabte, 20 de octubre de 2007
Lighthouse at Two Lights
Edward Hopper (1929)

Probablement sigui un far de Nova Anglaterra (costa nord-est d’Estats Units) on Edward Hopper va neixer el 1882 i hi va morir el 1967.

Aquest artista sempre m’ha fascinat, per la seva manera de pintar, neta, transparent i lluminosa, que transmet alhora serenor i solitud…

Aquest quadre és una mostra de la seva atracció per aquests llocs solitaris i enigmàtics que són els fars al capvespre, just el moment abans en què s’acabrà la letàrgia diurna de la seva llum.

Fixeu-vos que no es veu el mar, però el far ens n’anuncia la seva presència (potser el tenim a la nostra esquena) i tampoc no s’hi veu ningú; com a moltes de les seves pintures, el què importa és el moment de la llum; però és fàcil imaginar-se que de seguida sortirà el faroner a la barana, o que els seus fills apareixeran corrents de darrera de la casa, pendent avall…

I sentiu les gavines que tot just acaben de passar en direcció al mar?

Tot això i molt més ens pot suggerir aquest quadre, i com a Hopper, a nosaltres també ens fascinen aquests llocs solitaris (cada cop més) i enigmàtics que són els fars al capvespre.