Thalassa
El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.
En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus. Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.
Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999. Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).
Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián. Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.
Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.
A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.
Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada, una part central de forma octagonal i, al remat, una capçalera cilíndrica. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que n’assenyalaven la posició reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s’hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de més de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d’Alexandria, tenia quatre estàtues de tritons bufant uns corns, un a cada cantó de l’edifici. En el període romà també hi havia una estàtua de Posidó dalt de la torre.
Subscriu-te 
