Dimarts setembre 17 , 2019

Category: eFormació

La flexibilitat i les TICs

En el context del Simposi 2013 del CIDUI orientat a “Estudiants i graduats avui. La resposta de les universitats” celebrat el passat 29 de maig a la UAB, vaig presentar una petita xerrada per a una taula rodona en la que reflexionava sobre la flexibilitat a l’aula, identificant els condicionants que la modelen i analitzant què passa quan hi inoculem/introduïm les TICs. Us deixo aquí un breu resum de les idees principals que vam desenvolupar-hi.

La modalitat de contextos que ens donen les TICs a la formació pot expressar-se com un contínuum que va des de contextos presencials amb suport de les tecnologies fins a contextos en els que el canal i el medi és la mateixa tecnologia (son els contextos anomenats online)

 

Els valors en la formació virtual

Els valors

Malgrat la seva intangibilitat, la realitat dels valors és inqüestionable. Les persones prenem consciència d’aquesta realitat dels valors quan els vivenciem en situacions concretes, quan els sentim a les pròpies vides. I els valors modelen la nostra consciència i el nostre comportament.

valors

Si els valors es manifesten obertament per mitjà de les nostres sensacions i vivències, és lògic pensar que també s’aprenen a través d’elles. Així doncs, parlar d’educació en valors és parlar de la necessitat de crear i afavorir espais de vivència en els quals les persones puguem sentir, experimentar i vivenciar.

Els valors no s’ensenyen, s’aprenen. Per tant, el que cal és facilitar els moments que permetin vivenciar-los. També és important facilitar els models que mostrin les actituds i els valors adequats a seguir.

 

Les activitats a la formació online

Les activitats son propostes de treball que condueixen a treballar i a assolir els objectius d’aprenentatge proposats. Com el seu nom implica, suposen algun tipus d’acció o activitat per part de l’estudiant, des de la lectura, l’audició, la reflexió, la retenció, la síntesi, la presa de decisions, etc. Les activitats d’aprenentatge poden ser molt diverses, ja que han d’adequar-se al tipus d’aprenentatge que es pretengui.

No és possible concebre una acció formativa en la que no hi hagi activitats d’aprenentatge. Aquestes hi són presents sempre, encara que no hagin estat presentades com a tals (per exemple, en cursos en què l’activitat que realitza l’estudiant és llegir, escoltar, comprendre i prendre notes de la presentació oral d’un expert).

En l’àmbit de l’educació mèdica i referit a la competència professional, l’esquema més difós i seguit és el de la Piràmide de Miller. Segons Miller, hi ha 4 nivells de la competència professional:

  • Nivell 1. Saber (knowlege). Correspon a la primera part cognitiva de la competència i representa el coneixement en abstracte.
  • Nivell 2. Saber com (competence). Encara dins el nivell cognitiu de la competència, aquest estadi fa referència al coneixement contextualitzat, i inclou habilitats del tipus de presa de decisions i raonament clínic.
  • Nivell 3. Mostra com (performance). Aquest estadi inclou ja el comportament, l’habilitat.  Fa referència a un comportament contextualitzat però  en contextos simulats (no reals)
  • Nivell 4. Fer (action). En el vèrtex superior de la piràmide, Miller hi situa l’expressió completa de la competència: el fer i en contextos reals.

Situats en el context presencial, per al treball de cada un dels estadis competencials de Miller, s’identifica una tipologia d’activitats més adequada, a saber:

Activitats_nivells_Miller

 

Es pot aprendre amb les xarxes socials?

Aquesta és la pregunta sobre la que vam intentar reflexionar el passat 15 de novembre a la sessió de l’IDES-Gi-XS al Rectorat de la UAB.

Per a aquesta reflexió vaig preparar una presentació titulada Aprenentatge i TICs, sortint de l’armari, en la que intentava fer evident quines eren les semblances i les diferències, en relació a l’aprenentatge, entre dues estructures TIC diferenciades: d’un banda l’aula virtual dins un EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge) i de l’altra el PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) com a conjunt d’eines més obertes i quotidianes, entre les que hi comptaríem les xarxes socials.

Al llarg de la presentació però, vam anar fent evident que, de fet, no parlàvem de tecnologies, sinó d’aprenentatge. I ambdues estructures es revelaven com a complementàries i còmplices en aquest aspecte:

EVS vs PLE

conèixer es fer connexions i aprendre és construir xarxes

la xarxa és més potent que el node


Vegeu-ne la presentació en prezi:

 

O, si ho preferiu, el vídeo que es va gravar de la sessió: aquí (a partir del minut 11:05)


Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

 

Els 12 rols del professor en salut

En les metodologies centrades en l’estudiant, el protagonisme que aquest adquireix ha mogut el centre de gravetat de la formació des del docent a l’aprenent imposant un canvi de rol del formador. El propòsit de l’ensenyament és millorar l’aprenentatge; així, el docent ha de situar-se com l’acompanyant expert que ajuda els seus estudiants a aprendre, o dit d’una altre manera, qui els facilita l’aprenentatge.

En totes les fases del l’educació, el rendiment dels estudiants es correlaciona amb la qualitat del professor. L’art d’ensenyar és el de comunicar-se amb els estudiants, el d’encomanar-los la necessitat d’aprendre. En aquest sentit, alguns autors afirmen que la motivació és també allò que neix com a producte de l’acció d’un bon formador (motivació externa), i no només un prerequisit que aporta l’estudiant (motivació interna). El paper del formador doncs és clau en el procés d’aprenentatge dels seus estudiants.

En l’acompanyament d’aquest procés, *Ronald Harden i els seus col·laboradors (2000) identifiquen sis àrees fonamentals en l’activitat del docent, sis àrees que donen lloc a 12 rols diferenciats.

12 rols del professor

1El docent com a planificador

A. El planificador de currículum
B. El planificador del curs

2El docent com a autor i desenvolupador de recursos

A. Creador de material i recursos
B. Productor de Guies d’estudi

3El docent com a proveïdor d’informació

A. El conferenciant
B. El professor de pràctiques (professor clínic)

4El docent com a model a seguir

A. El model com a professional de la salut
B. El model com a professor

5El docent com a facilitador

A. El facilitador de l’aprenentatge
B. El mentor (tutor)

6El docent com a avaluador

A. L’avaluador de l’aprenentatge de l’estudiant
B. L’avaluador del currículum

 

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC