Hem començat de bon mati, bronques a quarts de vuit…..
(i no és el títol de cap peli, tot i que… podria ser-ho!!)
L’Andreu es lleva i es connecta…. es veu que amb els seus coleguis estan jugant a un game on-line que succeeix en temps real, i que cada matí ha de connectar un moment per “reorganitzar les energies acumulades a la nit” (?) per tal que no li ataquin el planeta durant el dia…. (osti,ara escrit és que em fa riure i tot!!)
El Cesc, amb trenta mil coses a fer i controlar i preparar al matí, s’ha posat nerviós i l’ha esbroncat: “bronques al primer pis!!”
L’Andreu intentava explicar-li, “tu no ho entens, papa”, i l’altre no escoltava res, “això és addicció!!” (de peli!!)
I jo planxava…….. XD silenci…..
Quan ha baixat el Cesc (el silenci li és un indicador força gràfic) em diu, “què?, que no tinc raó?”. I jo contesto, fluixet “sí…. però no hauries de cridar…. que té 15 anys i hauríem també d’escoltar, i parlar-ne, i negociar…. ja parlaré amb ell al migdia que dinem junts i ho entendrà”. I el Cesc es calma una mica….
Llavors baixa l’Andreu i diu, emprenyat, que “no cal que em portis, avui, ja aniré a peu” (ell, a peu!!!!!)
Uhóoooooooooooooooooooooooooooooo, tic-tac, tic-tac….
I la ONU deixa de planxar i intervé: “va, no us baralleu, que tots dos teniu raó; intenteu l’un i l’altre ser tolerants…” 
mira, devia tenir bon dia jo, malgrat tot…..
Al final han marxat junts…. uuuuuuuuffffffffffffffffffffffffffffff
Llavors apareix l’altre: “em fas una llet?”. I li faig. I a sobre el marbre es queda una estona fins que no ve a prendre-la…..
La llet, aiiii, posa la canya, en xucla un glop i……….. eeeeeeecccsss!!!!! hi havia una mosqueta morta!!!! (juro que quan l’he fet no hi era)
Buenooo, amb el fastigós que és el Bernat, li ha agafat vomitera, i plors, i fàstic, i….. quin drama!!!!
Al final, després d’un exercici de ooommmmmm i calma, he hagut d’inventar un “caramel desinfectant” (total, era un xiclet d’aquells de menta tant forts que sempre sembla que et deixa la boca insensible). S’ho ha empassat, caramel i explicació ;o)
Llavors, al cotxe, em donava les gràcies per haver pensat en els “caramels desinfectants”……………… “i per què son desinfectants, mama?”…….. GLUUUUUPS!!!!!!!!!!!!
Pos eso, un matí fantàstic!!!
Llavors he sortit, he anat a posar benzina i he passat a veure la meva àvia (que està sola a casa quan els meus pares son fora de vacances), i hem xerrat una estona (ehem, cridat, està sorda com una tàpia).
A quarts de 10h ja estava a punt per, PER FI!!!, posar-me a treballar
En faré un llibre, os-ti-ma!!
Tags: lluna riallera
Desde la posició de l’eludit ja et dic jo que ara fa gràcia, però quan t’hi trobes… brrrr! tota manera el tema ja ha canviat (o jo) i les coses es veuen diferent i s’entenen diferent, són foguerades i una substitueix l’altra com quan erem petits i les bales substituïen a les rompes i aquestes als ioiós… només que ara l’OGame substitueix el jedi Knight.
A part d’això, és divertit veure escrita una situació quotidiana que si no fos per això hauria estat una més de les que vivim junts.
Endavant amb el Blog, que farà història
Desde la terra veig la lluna canviant, però sé que sempre és la mateixa.