• Operació chilaba. Agent secret a punt de pujar a la patera x resoldre l’enigma. Molts records.
  • aki quarter gral: endavant amb la missió!! molts ptonets i força!!
  • Recorda enviar solucio encriptada. K la fuerza te acompañe! Cuida’t molt, eh!

Situem-nos:
Un capvespre càlid de juliol, un sopar a la posta, tres descalces sobre la gespa lluint un conjunt de xil·labes deliciós i prenent dàtils i te verd a les postres. Melodies àrabs i converses íntimes a mitja veu sota la llum de les espelmes…


Àlbum de fotos del sopar

Ella se’n va al Marrok, i és un moment en que la situació internacional comença a ser inestable. Viatja en missió humanitària cap a un poblet a només 10 Km de distància de la frontera on hi ha les batusses… Si, si, si, viatja amb gent del país i visita llocs poc turístics però…. el neguit hi és… una miquetona

Retirem tardíssim, i jo la baixo amb el cotxe a ciutat, una ciutat buida i fosca en aquelles hores… Bona Nova és desert, i acabem perseguint taxis per Balmes:

  • Allà, corra, posa-te-li al costat!!
  • Que no, que et baixo fins a casa
  • No, que hauràs d’entrar molt….

Al final, se m’escapa d’una revolada en un semàfor i caça el taxi cobejat…. (ara que hi penso, no és la primera vegada que em planten en un semàfor, aiiii). I s’oblida d’indicar-me: em deixa encarada Balmes avall i jo no sé com remuntar!!

Mentre laberintinejo (aquesta me la dec inventar!!) per carrerons estrets i annexos, sona el mòbil.

  • Una de les tres xil·labes que dúiem, no era marrokina. Endevineu kina?

I jo Via Augusta avall, el cap a les xil·labes, solitud al carrer i… ara que no mira ningú, travesso entre jardinets i enfilo amunt de tornada a la muntanya.

Encara vam xerrar una estona quan vaig arribar, calma de pijama i nit.

L’endemà (i no us explico la meravella de baixar la muntanya a l’albada, la ciutat als peus que s’acosta desperta i bigarrada) van començar les conjectures:

  • Ostres, remi, ens l’han posat difícil… haurem d’investigar
  • de vestits, investiga tu al marrok… era el meu, o el teu……oi? la meva semblava egipcia….
  • Investigueu. Próximamente, la solució!

I somriures, i cafès, i missatgets divertits… que esquiven deliberadament la paraula “sort”, o m’ho sembla….

Talment adolescents.
I només en tenim…. mmmm…. quaranta i escaig!!

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print