Si, si, tennis,
i amb classes particulars i tot!!
ahir era el primer dia….
Ens vam presentar a la classe mig equipats: el pantaló curt blau marí d’estar per casa, un polo de l’any de la maricastanya grog i unes sabatilles heretades del 38,5 (considerant que el meu peu és un 37 doncs….).
I ala, ens assignen un profe de 19 anyets tot xixarel·lo (molt divertit, i amb una santa pacièeeeencia, tot cal dir-ho) i a la pista!!
Després de les nomenclatures especifiques del tema: raqueta, pista, linia de fons, mitja pista, xarxa (eeep, important!), comença la primera lliço: el cop de dreta
- Agafes la raqueta com si fos un martell, l’index per damunt, i empales la bola de 6 a 9 (com si fos un rellotge esfèric) i reculls sobre l’espatlla esquerra…
Fàcil. Estupendu, som-hi!!
Ooops, primera bola, i segona, i tercera, i…. totes penjades al cel, fora pista, a les herbes del bosquet del voltant…
Et concentres en la técnica, o en la pilota, o en el moviment de la cintura, o en els peus, o en l’espai…. però tot alhora és imposible, i acabes fent una mena de moviments de rap que acaben invariablement amb un plec imposible de braços, la raqueta sota l’aixella i la pilota a l’infinit (el que vol dir, si més no, que la toques, eh?)
I pensar que quan anàvem a jugar a tennis sols erem resultons…
Res, res, a insistir, que es veu que és normal i el proper dia ho farem millor. Per si un cas, ens mirarem amb detall com ho fan els grans…
Sembla ben fácil, oi?
Tags: lluna riallera