Llibre d’absències

Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


(Miquel Martí i Pol,
del Llibre d’absències)

Tags: ,

Deixar una resposta