Una mica més amunt de Palamós, S’Alguer,
un antic poblet pescador restaurat, amb casetes apilonades adossades a la costa. I t’atures al revolt, corprèsa, amb la sensació d’haver viatjat no sé si en el temps o en l’espai…..
Era el 14 d’octubre,
una data assenyalada perquè és el meu aniversari…..
i perquè pel meu aniversari acostumo, innegociable, a prendre’m un dia de llibertat
Carrego la motxilla amb el “kit mínim de supervivència” (una mica d’aigua, uns entrepans i alguna cosa per picar, càmera i ulleres de sol… mmm… si no és tant “mínim“, hi poso també unes calcetes ;o)) i surto sense rumb a rondar paisatge.
M’agrada especialment l’Alt Empordà, que barreja sense vergonya el blau més intens del mar amb les pinedes més verdes i els paisatges lunars més escarpats.
Aquest any, el meu far era Palamós (una dèria que tinc amb els fars). I de Palamós, cap al nord, el cami de ronda que serpenteja entre el bosc mediterrani d’arran de mar, retallant les cales més populars però també les més menudes i desertes.
Una mica més amunt de Palamós, S’Alguer, un antic poblet pescador restaurat amb casetes apilonades adossades a la costa. I t’atures al revolt, corprèsa, amb la sensació d’haver viatjat no sé si en el temps o en l’espai…..
Dues cales més amunt (o tres), la Cala d’Es Castell, sense urbanitzar, una platja llarga de dunes blanques, quasi deserta en un dimarts feiner d’octubre… només quasi!!
Fa un dia bonic, tinc bona companyia, el paisatge és bellissim i el temps s’atura…..
Tags: lluna de tardor
Amb una mica de retard però… PER MOLTS ANYS, Hypatia!!!!!!!!
Una fortíssima abraçada!
Quina meravella, Hypatia!
I que guapa que està la Kira!
Petonets i abraçades per tu (permoltsanys!!!!!!) i rascadetes d’orelles per ella!
Gràcies, Violette viatgera!!!!
I un ptonet, maca!!
A tu també, elur!!
I sí, la Kira estava radiant, una mica sorpresa per aquell munt d’aigua salada que es movia i feia soroll; jugava a escapar-se de les ones i no es va atrevir a banyar-se, tot i que li encantava veure com ho feien els cavalls un troç més enllà…
Una delícia, vaja
=;)
shhht! És un indret esplèndid, no ho diguis massa alt.
un bonic autoregal d’aniversari. felicitats
per molts anys, encara que amb retard. Curiós, un dels meus regals també era fer festa el dia del meu aniversari.
Passejada molt bonica, i el gos? pas és teu?
gràcies, mil gràcies!! ;o)
i sí, la Kira és de casa, una més, mimaaaadaaaa, però un solet!!
=;)
Hypatia… avui és nit de lluna plena i penso en tu.
Saps que t’enyoro?
Una abraçada.
jo també m’enyoro, violette,
(i a tu, que has estat fora un temps)
sota la mateixa lluna plena… immensa i lluent com mai!!
i és que… puffs
porto dos mesos batallant amb el canvi de feina i estic esgotada, del tot, física, emocional i intel·lectualment…
=;)
Bonica, espeor que tot vaig anant bé, ànims!!!
petons i una abraçadassa!
no gaire, elur, no gaire….
tks pels ànims!!
un ptonillo **!!
que lindas fotos…