Archives for category: Lluna

en diuen Pass’Aran,
és una ruta transfronterera entre Catalunya i França, Vall d’Aran i Ariège, on hi proposen itineraris majestuosos i salvatges, amb variants per a fer grans pics, el Crabère, el Mont Valier, el Barlonguèra o el Mauberme….cinc dies potents, rabiosament feréstecs, rabiosament bonics

la vam fer, de l’11 al 16 d’agost, i encara l’estic paint (me’n faig creus d’haver-la feta!!); el Pirineu francès per on es camina la gran majoria del temps és un paisatge salvatge, frondós i desmesuradament verd, quasi verge: quan feia humitat, de la pluja i la boira baixa, semblava que caminaves en la selva tropical; llavors enfilaves tartera i tot era pedra esquerpa i llacs turquesa de mides i formes diverses; miraves enrere i veies els lloms blavosos de les carenes que anaves deixant enrere, el cel blavíssim… a les nits, si sorties fora del refugi després del pipi de matinada, el cel ensenyava milions de puntets titil·lants, atapeïts i lluents sobre el fosc immens i sense lluna….

una travessa recomanable en definitiva, ben marcada, una mica com Muntanyes de Llibertat, tot i que diria que més forta… van estar cinc etapes durilles, cada dia amb desnivells sobre els +-1200 i pico de metres, trencacames amunt i avall, entre 6-8-10h de marxa, a vegades sol radiant, algun dia boira i pluja…. amb moments complicats però també estones divertides, vam fer un equip molt divers però que ens enteníem, còmplices… i hi hem fet moltíssimes fotos, algunes son espectaculars, com el paisatge; d’una tria selecta n’he fet aquest petit vídeo que deixo aquí, per si voleu veure un tastet del que ofereix aquest paisatge

llunadepapr

.

El Mulleres 2013
fa cinc anys, feia el meu primer tres mil, el Mulleres

m’he fet uns quants més des de llavors, de tres mils, i d’altres cims no tant al cel però també immensos i rabiosament bells, i unes quantes travesses més o menys llargues i de duresa diversa…

tot plegat no res molt espectacular, però és la meva muntanya, la que m’ha donat i m’ha tret experiència, vivències i aprenentatges, coneixences i companys de ruta…

es fa muntanya com es viu la vida, deia algú, i és exactament això, qui no t’emportaries a la muntanya, per actitud, és qui no has de posar a la teva vida…

cada nou repte a la muntanya em fa sortir de casa amb el cor rialler… però l’estomac encongit, podré? la muntanya em xucla però també em fa respecte, i cada nova sortida és el repte d’anar-se coneixent, mesurant, superant, aprenent, acceptant….

quan anem en grup, jo sempre sóc l’última, la darrera que arriba al cim (és físic, també d’estratègia, d’espai, de comoditat); no puc anar més ràpid i això també s’ha d’acceptar, i costa, aprendre a pujar des de propi pas, sense voler forçar, saber que amb la pròpia passa arribes millor…

i sóc de les que plora al cim, m’emociono quan, culminat l’esforç de la pujada, abasto la immensitat del paisatge sota els peus, tan bell, tan gran, tan lluny, el cel a tocar, el silenci, l’immens per dins i per fora…. sí, sóc de les que abraça al cim…

fa cinc anys feia el meu primer tres mil, jo en tenia cinquanta, i allà va començar aquesta relació intensa amb la muntanya que em fa tornar-hi sempre que puc
llunadepapr
.

ulls clucsles decisions importants es prenen amb el cor, ulls clucs… per a tota la resta, es pot ser raonable

(i segur que això ja ho havia pensat/dit algú abans, però jo hi arribo vivencialment, per l’experiència, i és això que transmeto als meus fills quan es plantegen futur)

llunadepapr
.

A028F543-439A-44A9-B0AA-A104BAE0CD7D.
encara recorda tots els numeros de telèfon de tothom, la mare, fins i tot s’aprèn els nous… i em fa la llista de la compra resseguint mentalment els passadissos del supermercat:
no anotis l’oli després dels ous, neeenaaa!! que els ous venen després….

#lamare #compresassistides #ente84
llunadepapr
.

.marketing300.
la “internet intel·ligent” no contempla que puguem compartir els nostres perfils; així, igual que netflix em recomana tot un sector de pelis d’acció i d’animé, amazon insisteix que m’han d’interessar els compressors i les barbacoes de jardí…

i ni les unes ni les altres, noop!!
llunadepapr
.