diumenge març 29 , 2020

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

Models d’avaluació

Models d’avaluació i el seu interés en Educació Mèdica

L’avaluació en educació medica (de fet, en qualsevol tipus d’educació) constitueix un camp molt ampli i alhora complexe d’estudi i d’aplicació.  Molt ampli ja que el concepte incideix i es relaciona en àmbits i aspectes tan diversos com poden ser la satisfacció de la formació, l’avaluació d’aprenentatges i/o la certificació, els sistemes de garantia de la qualitat dels programes i ensenyaments, les polítiques educatives, etc.  Complexe en el sentit que cal tenir-hi en compte variables sovint de naturalesa diversa.

Per parlar de models d’avaluació en aquestes ratlles però, centrarem el terme en l’avaluació d’accions formatives, en l’avaluació d’aprenentatges i competències professionals.

 

Es pot aprendre amb les xarxes socials?

Aquesta és la pregunta sobre la que vam intentar reflexionar el passat 15 de novembre a la sessió de l’IDES-Gi-XS al Rectorat de la UAB.

Per a aquesta reflexió vaig preparar una presentació titulada Aprenentatge i TICs, sortint de l’armari, en la que intentava fer evident quines eren les semblances i les diferències, en relació a l’aprenentatge, entre dues estructures TIC diferenciades: d’un banda l’aula virtual dins un EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge) i de l’altra el PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) com a conjunt d’eines més obertes i quotidianes, entre les que hi comptaríem les xarxes socials.

Al llarg de la presentació però, vam anar fent evident que, de fet, no parlàvem de tecnologies, sinó d’aprenentatge. I ambdues estructures es revelaven com a complementàries i còmplices en aquest aspecte:

EVS vs PLE

conèixer es fer connexions i aprendre és construir xarxes

la xarxa és més potent que el node


Vegeu-ne la presentació en prezi:

 

O, si ho preferiu, el vídeo que es va gravar de la sessió: aquí (a partir del minut 11:05)


Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

 

L’aprenentatge centrat en qui aprèn

L’educació mèdica ha estat testimoni de canvis importants en els darrers vint anys. S’han defensat currículums integrats per sistemes/especialitats, l’aprenentatge basat en problemes (ABP), l’aprendre a aprendre, els aprenentatges basats en la comunitat, l’educació orientada a resultats (implementant el constructe de competència), els plans d’estudis amb matèries optatives, la planificació més sistemàtica del currículum, etc, etc …

L’accent actual s’està posant ara en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, un aprenentatge centrat en l’estudiant, quan l’aprenent és un participant actiu que construeix el coneixement gestionant el propi aprenentatge.

En aquest sentit, actualment, existeix un consens força ampli en considerar que l’aprenentatge és un procés:

  • Constructivista: qui aprèn, construeix o reconstrueix activament el seu coneixement o xarxa de coneixements de manera que tinguin un significat propi.
  • Autodirigit: l’aprenent és qui pren responsabilitat sobre el seu procés d’aprenentatge, dirigint-lo segons les seves necessitats i interessos.
  • Col·laboratiu: la col·laboració és un aspecte clau en la construcció de coneixement.
  • Contextual: la construcció del coneixement es realitza de forma contextual, incorporant informació del propi context.
.
Principis de l'aprenentatge adult

Principis de l’aprenentatge centrat en qui aprèn

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 2 Guests

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC