Comentaris a: El far de Palamós en dia de boira

Per: hypatia

hypatia — Tue, 26 Jul 2011 15:42:24 +0000

Hola Francesc!!
nosaltres també som feliços de que ens hagis trobat i ens comparteixis aquest bocí de vida tan especial, tan personal, un camí que comença amb i en el far!!

gràcies per les teves paraules, pel teu desig que compartim

una abraçada ben forta!!
=;)

Per: Francesc

Francesc — Fri, 22 Jul 2011 19:05:24 +0000

Ah… i durant el passat hivern, vam tenir la sort de poder anar a veure aquest far de Palamos, en un dia de tempesta i ens va captivar encara mes, si cap

Per: Francesc

Francesc — Fri, 22 Jul 2011 19:04:08 +0000

Hola amigues i amics dels fars!

Estic realment feliç d’haver-vos trobat tot “navegant” per la xarxa, quan anava a la recerca dels Fars de Catalunya

Es tracta d’una icona carregada de molt simbolisme i sentiment, tant per a la meva dona (que és de Madrid i amb qui ens uneix una forta atracció pels Fars)com per en a mi… Fins el punt de que ens hem casat a un far (o al costat mateix) i em pogut passar una nit dins un Far, a la nostra lluna de mel

Que la llum del far ilumini el nostre camí, especialment quan més negra és la nit… i que malgrat arribi el llum del dia, saber que continua girant i que quan arribi el moment, no ens fallarà i ens iluminarà dia rere dia!

Rebeu tots els amants dels Fars una molt forta encaixada i abraçada!

Per: hypatia

hypatia — Sat, 16 Apr 2011 18:23:41 +0000

És exactament el mateix que sento, Joan, quan sé que tinc un far aprop,
l’emoció, el respecte, la força del mar i de la natura bategant desbocada amb el propi pols….

Gràcies per compartir-ho aquí,
i mil gràcies també pels links, no els coneixíem, noop; son força nous, oi?

I un somrís =;)

Per: Joan Sol

Joan Sol — Wed, 13 Apr 2011 21:19:08 +0000

Crec que el far és un dels elements més carregats de simbolisme de tot el món del mar, els vaixells i la navegació, com l’àncora o el timó. Un simbolisme que sobrepassa el medi marí i arriba també terra endins. Suposo que per això els fars fascinen a tanta gent. Diria que són una de les construccions que harmonitza millor amb l’entorn natural on s’ubiquen. N’hi ha de tant bonics! Sempre que viatjo, si sé que en tinc algun a prop, procuro acostar-m’hi perquè sé que l’excursió valdrà la pena i gaudiré d’un paisatge fantàstic. I també sé que, un cop allà, a la vora del penya-segat, amb tot el mar als meus peus, inevitablement, m’envairà una sensació de malenconia, encamonada potser per aquell gegant ancorat per sempre més a la roca, per totes les mars que no he navegat i per tots els viatges que ja no faré.

Fa poc vaig trobar per Internet un llibret sobre els fars de Catalunya en pdf. Segur que ja el coneixeu i potser, fins i tot, n’heu parlat. Però us deixo els enllaços en català i castellà per si a algú li fa gràcia tenir-lo.

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_59058912_1.pdf
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_64211993_1.pdf

Salutacions!

Per: el caminant

el caminant — Tue, 12 Apr 2011 18:31:53 +0000

Jordi, per als que no estem avesats a navegar i que vivim el mar “desde terra” el teu comentari ens dona una visió molt clara del que signifiquen els fars, i estem d’acord, no haurien de deixar de significar-ho. Com està passant amb molts aspectes de la vida tot s’està automatitzant molt i estem perdent les essències. Però entre tots encara podem fer que l’esperit es mantingui.

Per: Jordi Salvador

Jordi Salvador — Tue, 12 Apr 2011 07:29:08 +0000

La visió d’un far despertar en els navegants un sentiment romàntic, de proximitat de la fi de la singladura o potser només la constatació de dur el rumb correcte. Avui, la incorporació dels aparells electrònics de navegació ha fet que el navegant, el timoner deixi de mirar l’horitzó per fixar els seu ulls en les pantalles informàtiques. La reivindicació de la navegació tranquil·la, del gaudi de la mar, de la contemplació dels estels que durant segles han guiat els mariners d’arreu del món. És una visió per molts arcaïca d’allò que significa navegar per a aquells que hi dediquen la vida com a mercants o pescadors. Però que no s’entén com la seva assimilació no és incorporada en tots els navegants ocasionals, els d’esbarjo. El mar no és cap autopista. Cal mesurar les distàncies en milles i no en temps. Cal, per dir-ho clar, canviar el nostre xip intern en el moment que prenem la roda del timó o l’arjau. Per tot plegat, la presència dels fars ha de romandre activa en el futur, com a element del nostre patrimoni marítim i per permetre una navegació nocturna amb la vista perduda a l’horitzó.