Racó del far » Fars de Catalunya

Fars Catalans al Racó

hypatia — Wed, 26 Sep 2012 11:39:33 +0000

No son tots els fars catalans, només aquells que hem visitat alguna vegada pel Racó del Far: inicia a Punta S’Arnella i acaba amb postaler després de l’Antic Far de la Banya al Port de Tarragona com a més al sud.

Ja han estat presentats aquí doncs, però el vídeo en fa recull, com a introducció multimèdia d’un projecte interactiu en el que estem començant a treballar. Aquí queda doncs, per a gaudir-lo.

Antic Far de la Banya

hypatia — Thu, 19 Apr 2012 13:16:11 +0000

Situació: Ubicat originalment a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre. Actualment està instal·lat al Dic de Llevant del Port de Tarragona
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 19,20 m
Forma del far: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure sobre una plataforma hexagonal sustentada per 7 puntals.
Llampada: llum blanca fixa
Longitud de l’esclat: fins a 13 milles.

(De nou, un 14 d’octubre, el del 2011, un altre dia lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Vam arribar-nos al Port de Tarragona cercant-lo, l’Antic Far de la Banya, aquell que va ser traslladat des del Delta de l’Ebre per a preservar-lo de l’enderroc. I vam trobar-lo, a l’extrem del Dic de Llevant, talment un far de joguina sobre l’espigó….

Dic de Llevant

Rehabilitat i reconvertit en Museu de Fars des del 2003, ens entretenim a llegir-ne característiques i història en el panell explicatiu que el presenta:

El far de la Banya

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864

ENGINYER: Lucio del Valle

DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure. Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre. La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris. A l’exterior hi ha un balcó perimetral.

L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

Alçada total: 19,20 m

Pes total: 46,80 tones

Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool

HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats. Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864. Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci. Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar. El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita. Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984. S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva. La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.

Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle

DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure. Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre. La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris. A l’exterior hi ha un balcó perimetral. L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool

HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats. Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864. Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci. Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar. El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita. Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984. S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva. La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.

Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

.
Costa de creure, veient-lo aparentment tant fràgil, que aquest far estigués exposat i suportés les inclemències del temps a la Punta de la Banya. Costa de creure que aquest indret petit i enllaunat, sigués una llar….

Antic Far de la Banya

I tot i l’aparent solitud que l’acompanya, encara ara, a la punta allunyada del Dic de Llevant del Port de Tarragona, la vida, les vides d’un grapat de gats, continuen aletejant entrellaçades al seu voltant

Dic de Llevant (Port de Tarragona)

Els guardians de la llum al Thalassa

hypatia — Sun, 11 Dec 2011 11:18:03 +0000

Thalassa

El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.

En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus. Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.

Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999. Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).

Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián. Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.

Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.

Faroners

hypatia — Wed, 08 Jun 2011 13:59:34 +0000

En una pel·lícula rodada en 16 mm., en Cesc Garsot ens explica, de forma senzilla i molt didàctica, la dura vida dels faroners, a traves dels diferents combustibles i tecnologies emprades al llarg dels anys.

Aquest film forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona. Allà, la projecció real es realitza amb dues pantalles, una de projecció frontal i una de retroprojecció, i al barrejar-se les dues imatges de forma sincrònica creen un efecte de profunditat interessant.

Des que vaig ser al Centre i vaig veure aquesta projecció he tingut moltes ganes de trobar-la per a poder compartir-la amb vosaltres. Així doncs, poseu-vos còmodes: son només cinc minuts, alliçonadors, i que us passaran volant!!
.

FARONERS from cesc garsot on Vimeo.

Fars de la Costa Brava al Thalassa

hypatia — Sat, 04 Jun 2011 11:53:15 +0000

En David Moré, autor de diferents llibres sobre la temàtica de la vida als fars, és nét i besnét de faroners. En total, a la seva família n’hi hagut catorze. Però ell no ha fet mai de faroner. En canvi, és un dels millors especialistes en l’estudi dels fars i la vida dels faroners.

Amb ell, el programa de TV3, Thalassa, va viatjar el passat divendres 03 de juny de 2011 fins al far de Cala Nans, a Cadaqués, al far de Tossa de Mar i al de S’Arenella, al Port de la Selva. I van conèixer més coses d’un far que ja no existeix i que va ser el protagonista d’una pel·lícula rodada al Cap de Creus l’any 1971, on Yul Brinner i Kirk Douglas eren els seus actors principals. Vegeu-ho:
.

El far de Palamós en dia de boira

el caminant — Sun, 10 Apr 2011 20:36:52 +0000

Les calors dels darrers dies han fet que arran de costa, degut al contrast de l’aire calent i l’aigua del mar encara freda, s’hagin produït boires baixes, i la costa de Palamós no n’ha estat una excepció, tal i com es veu a la foto del far de Palamós enmig d’aquest ambient boirós, que ens ha enviat en Jordi Salvador.

El far de Palamós en la boira

Jordi Salvador és col·laborador del programa de Ràdio Palamós, Terra de Mar, que tal com es descriu a la seva web, el programa es fa ressò de la identitat marinera de Palamós i vol ser un espai per divulgar coneixements i activitats sobre el patrimoni marítim del nostre litoral. I ens han demanat de participar-hi properament, des d’aquí li volem agraïr el seu interès i la fotografia que ens ha enviat.

Faroners de terra endins

hypatia — Tue, 15 Feb 2011 11:58:26 +0000

De la mà d’en David Moré, ens volem també fer ressò d’aquest reportatge publicat el 28 de Gener al suplement de Girona de La Vanguardia.

En el reportatge hi trobareu el Miquel Molina, un dels darrers tècnics de senyals marítimes que té al seu càrrec el Far de Cap de Creus i el de Cala Nans a Cadaqués, el de Port de la Selva i el de Roses.

Igualment, a “Llums que vigilen el mar“, a la segona pàgina, podeu conèixer l’Elvira Pujol, la darrera faronera en marxar d’un far de la Costa Brava.

A la tercera pàgina, “Els fars de la Costa Brava“, la Teresa Artigues (l’autora) ens fa una breu i impecable passejada per aquests fars de la costa de Girona.

I a la darrera, “Una gran història per explicar“, en Marc Soler ens presenta de forma magistral l’obra del David Moré, quatre pinzellades per a engrescar-nos-hi.

No deixeu de fer-hi una ullada: és un bon reportatge!!

Far de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú)

hypatia — Sat, 01 Jan 2011 20:24:41 +0000

Situació: Punta de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú (41° 13′ N, 1° 44′ 2″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 21 m
Forma del far: torre cilíndrica adossada a un edifici quadrat amb porxades
Llampada: grup de 3 llampades blanques cada 8 s
Longitud de l’esclat: fins a 33,5 milles.

(Un altre 14 d’octubre, un altre dia rabiosament lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Torra del Far de Vilanova

.
A Vilanova i la Geltrú, rera la platja coneguda com la Platja de la Farola, s’alça el Far de Sant Cristòfol, anomenat així per la Punta en la que s’instal·la.

En aquest mateix emplaçament, hi hagué un primer far, més petit, construït el 1866. Aquest far no estava inclòs inicialment en el Plan de Alumbrado elaborat pel govern d’Isabel II, però les pressions dels patrons i els mariners de la localitat en van fer possible la seva construcció.

Es va encendre per primer cop el 12 d’agost de 1866 i va demostrar la seva utilitat, ja que era la única llum entre Salou i el Llobregat, servint de referència als vaixells que volien trobar el punt d’ancoratge de la zona del Garraf.

Amb tot, la torra inicial va resultar de poc abast i, l’1 de maig de 1905, s’inaugurà una nova torra més alta , que elevava el foc de 12,6 als 21 metres actuals.

El far actual doncs, consta d’un edifici de planta quadrat amb una porxada cara el mar i una torra externa, rematada amb una cúpula argentada, adossada a la pared lateral

Far de Vilanova

Torra Far Vilanova

Des del 1981, l’edifici alberga el Museu del Mar, que recull i desa tot el que quedava en les casetes de la platja de Vilanova i la Geltrú, i en les botigues del barri de mar (ormejos, nanses, xarxes, gàbies…) recollint també documentació, fotografies, etc. per a constituir una interessant col·lecció relacionada amb el mar i l’ofici dels homes del mar.

Tot això ens ho explicava el vigilant del Museu mentre passejàvem pel jardí del far. I encara abans de marxar, en atenció al nostre interès, ens va convidar a revisar vells llibres i velles imatges que encara guarden per endreçar en una de les cambres laterals del far.

El dia era preciós, la llum perfecte, la companyia planera….
i el far, un recer calm on aturar-se

Llibre: “La vida en los faros de España”

hypatia — Sun, 10 Oct 2010 11:43:14 +0000

Per deferència del propi autor, en David Moré Aguirre,

ens assabentem que el proper dissabte 16 d’octubre a la 1 del migdia al Far de Tossa (en cas de pluja a l’edifici La Nau, al costat de l’estació d’autobusos) tindrà lloc la presentació del seu darrer llibre “La vida en los faros de España. El Cuerpo de Torreros de Faros o de Técnicos Mecánicos de Señales Marítimas (1851-1992)“ editat pel Museu Marítim de Barcelona dins la col·lecció Estudis, número 15.

Tossa de Mar

Aquest treball és el resultat de deu anys de recerca en diversos arxius, i continua la feina ja iniciada amb altres publicacions: “Fars i Senyals Marítims de la Costa Brava“, editat per la Diputació de Girona el 2007, o “El Far de Sant Sebastià: 150 anys de vida (1857-2007)” editat per l’Ajuntament de Palafrugell el mateix any 2007.

L’autor, a més, és nét de faroner, i descendent d’una nissaga de 14 faroners. Així doncs, el llibre estudia a fons aquest cos de funcionaris de l’Estat, des del vessant històric i humà.

L’acte del dia 16, a més, estarà presentat per n’Helena Garrigós, historiadora i també néta de faroner.

Invitació llibre al Far de Tossa 16 octubre

Ja ho veieu, un acte amb tots els ingredients per conèixer i conèixer-se.

Si podeu doncs, aneu-hi; nosaltres hi anirem!!

Rebesavis a l’Antic Far de la Banya?

hypatia — Sat, 17 Jul 2010 09:09:12 +0000

A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….

La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:

09 de Juliol de 2010
Hola,

Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.

Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.

Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.

Antic Far del la Banya (1920)

Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…

De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.

conte "La Júlia i el far"

Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria) sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.

T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.

Felicitats novament,

Gemma

(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades

Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.

Hola,

Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.

Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.

Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.

Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…

De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.

T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.

Felicitats novament,

Gemma