Torra d’Hércules

La Torra d’Hércules és l’únic far de l’antiguitat que segueix en funcionament. Fou construit per l’arquitecte romà Cayo Servio Lupo al segle I de la nostra època per a facilitar el trànsit de naus en el golf Ártabro i la perillosa costa de Gallaecia.

Se l’anomenava Torre Brigantium i era un graó més d’una cadena de senyalitzacions marítimes entre les que s’hi comptaven els ja desapareguts fars d’Alexandria (Egipte), Ostia i Nàpols (Itàlia) o el Colós de Rodas (Grècia).

Originàriament la Torra era una mica més baixa que ara (41.5 mts), i més ampla (14 mts) perquè comptava amb una rampa exterior per la que pujaven el combustible que alimentava el far.

Malgrat els segles transcorreguts i les agressions de la meteorologia i, sobretot, de l’home, que va arribar a arrancar-li la façana exterior de sillar de granit per a reutilitzar-la en d’altres edificis, aquest far romà segueix allà, dempeus a la punta del port de A Coruña.

Al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, la més important potser la que es va realitzar al S.XVIII en l’època de Carles III i Carles IV. Al 1788, de la ma de l’enginyer Eustaquio Giannini, es van recobrir les restes del far romà amb les actuals façanes, incloent-t’hi un beta exterior ascendent que recorda les antigues rampes. Aixímateix, se’l va dotar també d’una escala interior. Posteriorment, s’hi afegí el remat superior, amb un cos octogonal que alberga la làmpada, i es muntà la plataforma de la base.

escales interiors TH

Tot i aquest rentat de cara, el far romà original apareix clarament quan es visita la Torra per dins i es pugen els seus 242 graons fins arribar a la cornisa superior. S’ascendeix a través de 3 pisos de bòvedes romanes, que son les que van permetre alleugeir-ne l’estructura per a fer-la més resistent usant menys pedra i permetent que romangués en peu al llarg de 2000 anys.

El far és de planta quadrada d’11.4 mts de costat i 59 mts d’alçada i s’eleva 120 mts sobre el nivell del mar.

Des de la cornisa superior es pot gaudir d’una vista excepcional sobre la península, el golf i els jardins amb el parc esculptòric que rodeja la Torra.

rosa dels vents_parc TH

L’any 2009, la Torra d’Hércules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat

Aquest estiu del 2012 l’hem visitat.  I malgrat la munió de turistes que com abelles l’abordàvem (penseu que els responsables limitaven les visites interiors a un màxim de 30 persones simultànies dins el far), ens en va arribar l’essència, l’emoció per la seva història.

Si hi passeu a prop doncs, no deixeu de visitar-lo…. per dins, per antic, per paisatge.

Capo Testa

Aquí teniu la foto del far del Capo Testa al nord de Sardenya. No és una gran foto, però almenys en teniu el testimoni. És molt a prop de Santa Teresa Gallura.

Amb aquestes paraules, la Teresa ens adjuntava algunes fotografies que va fer en visitar aquest far l’estiu passat. Hi feia molt vent, ens remarcava…

vent al Capo Testa

El far de Capo Testa està situat al nord-est de Sardenya, al promontori amb el mateix nom, i no lluny de Santa Teresa di Gallura. Es fa l’ullet amb el Far de la Madonetta, davant per davant de la ciutat de Bonifacio a Còrsega

Inscripcio al Capo Testa

mapa capo testa

Aquest far ha estat actiu des de 1845.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus.

Té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi; entre intervals de 12 segons, hi ha 5 segons d’eclipsi.

El far té a més una altra llum de reserva, amb un abast de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.

Far del Capo Testa

És part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.

El far de Capo Testa, per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, és el més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Ho expliquen tot plegat en preciós en aquest video:

(El Jordi i la Carme fan una escapada a Biskaia i, en el seu deambular per la costa cantàbrica, es recorden de nosaltres i ens fan arribar una imatge del far de Matxitxako, a Bermeo: potser no és molt bona, ens diuen, feia molt vent!!)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.

Matxutxako_vell

.

El primer far de Matxitxako, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.

.

A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.

Far de Matxitxaco

Matxitxako-lampada

Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

Poetes i artistes també se l’han mirat:

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

. ¡Machichaco, regio faro!, ¡milagroso meteoro, bello y caro!; ¡solitario en aro de oro!; ¡luz espléndida, armonía de las luces de la aurora! ¡Machichaco, centinela de la costa vizcaína; clara estela que los mares ilumina; relámpago sin el trueno; reverbero bello y raro de luz pleno! ¡¡Salve, Faro!! (Julio Fdez Varo, 1924)

.
.

* Informació extreta de la recollida per la Maite Ibáñez a la web de bizcaia.net

… fa feredat veure la tempesta contra el far, un cop, i un altre, i un altre… espectacular!!

Amb aquestes imatges em vaig enamorar rabiosament dels fars de la Bretanya, tots diferents, de totes mides, de tots colors, el mateix tremp; la punta més occidental de França puntejada de llumetes pampalluguejants sobre la costa escarpada.

Mosaic de Fars de la Bretanya

]]> https://www.enxarxat.cat/racodelfar/2010/07/els-fars-contra-les-tempestes/feed/ 0 https://www.enxarxat.cat/racodelfar/2009/12/pingeon-point-lighthouse/ https://www.enxarxat.cat/racodelfar/2009/12/pingeon-point-lighthouse/#comments Wed, 16 Dec 2009 12:05:20 +0000 https://www.enxarxat.cat/racodelfar/?p=212 A vegades, trobes una imatge que et corprèn….
… com aquesta, del Far de Pingeon Point sota una llarga exposició de càmera

.

Pingeon Point Lighthouse

.

Enfilat en un penya-segat a la costa central de Califòrnia, a 50 milles al sud de Sant Francisco, el Pigeon Point Lighthouse, de 115 peus d’alçada i un dels fars més alts als Estats Units, ha estat guiant als marins des de 1872.

Amb un llum de petroli, i una lent de Fresnel de primer ordre, compost de 1.008 prismes, va ser il·luminat per primera vegada la posta de sol del 15 de novembre de 1872.

La lent es troba 16 metres d’alçada i té 6 metres de diàmetre. S’assenta en una sala de llanterna que s’havia construït al dipòsit general del Servei de Fars a Nova York. Tot i la lent de Fresnel original ja no està en ús, el far segueix sent un actiu d’ajuda a la navegació de la Guàrdia Costera dels EUA.

I més enllà de totes les dades….. que bonic!!!

.

A la punta sud de l’illa de Còrsega, just davant per davant amb Sardenya, hi ha la ciutat de Bonifacio.

I ben aprop d’aquesta ciutat, resseguint la costa cap a l’est i retallada contra els espadats blanquíssims, hi ha la punta de la Roca de La Madonetta, roca que dona nom al far que la presideix.

.

En Joan i l’Eulàlia s’hi van passejar aquest estiu i, de les seves anades ens han fet arribar unes imatges del Far de la Madonetta en un dia radiant.  Contrasta el vermell de la torra contra el blau intens d’un cel sense núvols

Far de la Madonetta

Ens expliquen també que, resseguint el mateix penya-segat (a la dreta de la següent imatge), hi ha una cova en forma de barret de Napoleó, l’il·lustre cors de l’illa.  No deixa d’impressionar el blanc escarpat de la pedra sobre un mar ferèsteg i blau fosc

Cova de Napoleó

Afegit a la espectacularitat del seu entorn, el far és un edifici petit, quadrat, amb una torra central vermella…. una estructura semblant als nostres far catalans i, per contra, un impacte visual tant diferent, oi?

Far de La Madonetta

Gràcies, Joan i Eulàlia, per permetre’ns conèixer una mica aquest vigilant de la costa!!

Les dades d’aquest far es resumeixen en:

Posició: Latitud 57° 25.4’N, Longitud 06° 47.2’W
Llampada: Blanca cada 5 segons
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 43 metres
Longitud de l’esclat: 16 miles
Forma del far: Torra blanca de 19 metres d’alçada.

Sembla que el far fou inaugurat l’1 de novembre del 1909, tot i que no entrà en funcionament fins el juny del 1910. Des del 1990, el far està automatitzat.

Està situat en una península al nord oest de l’illa d’Skye, ben al nord d’Escòcia, i la terra que veieu a l’horitzó son les illes Hèbrides exteriors.

Mmm… i sembla ser que només s’hi arriba a peu!!

Torno a parlar d’un far que no es troba aprop nostre si no a la costa oest dels Estats Units a l’estat d’Oregón, i el mar que es veu a la foto és el Pacífic.

La seva ubicació és: +44° 8′ 11.33″, -124° 7′ 30.32″

De fet em va cridar l’atenció la foto, i primer vaig pensar que potser seria un far de França, però gratant vaig esbrinar que és un far en actiu, que va ser construït entre 1889 i 1894 i va començar a funcionar el 30 de març d’aquell mateix any.

Té una alçada de 17 m i la seva llum blanca amb una pulsació cada 10 segons arriba fins a 34 km, siguent la més potent de la costa d’Oregón. Va ser automatitzat el 1963.

Avui dia encara està en servei i l’antiga casa del guarda és un “bed and breakfast” http://www.hecetalighthouse.com/ on un encara es pot sentir com si fos el faroner.

Si en voleu veure més fotos cliqueu aquí

El primer és de Suances, a prop de Santillana de Mar:

i el segon és el Faro de Cabo Mayor, al costat mateix de Santander:

• La costa d’allà dalt és preciosa, amb una oreografia (o perfil costaner) més escarpada que la d’aquí.

I si, preciosos, destil·len una mena de màgia, o de misteri….
Oi?