La simulació és una tècnica (no una tecnologia) que imita el comportament de diferents situacions o processos adequadament i apropiadament, presentant situacions anàlogues o models, especialment amb el propòsit de l’aprenentatge o entrenament personal.En termes simples, una simulació és una persona, un dispositiu o un conjunt de condicions que intenten presentar, amb una finalitat formativa o avaluativa, situacions o problemàtiques el més autèntiques possibles. L’estudiant o participant té la possibilitat d’enfrontar-se, actuar i respondre als problemes o situacions com si es tractés de circumstàncies naturals (d’en McGaghie, 2005)

Actualment, quan la seguretat del pacient es converteix en un component essencial de la majoria de programes d’educació mèdica és un bon moment per a considerar l’aprenentatge amb simuladors.

Els avantatges d’aquest mètode d’entrenament respecte a mètodes tradicionals en l’àmbit de la formació mèdica (A.Grenvik, 2004) serien:

• Entorn segur, tant per al pacient com per a l’estudiant, durant l’entrenament de procediments de risc
• Repetició il·limitada de procediments.  En la vida real, amb pacients reals, aquesta possibilitat és poc freqüent. A més, es poden fer procediments fins i tot més complexos que a la vida real.
• Anàlisis reflexiu, després del procediment.  Combinat amb la videogravació, a més, l’estudiant pot autoavaluar-se i rebre feedback de companys i tutors.
• Entrenament d’equips de treball.  El faciliten i donen la oportunitat de poder avaluar la seva coordinació, repartiment de tasques, lideratge,…

Amb aquestes premisses, la proposta d’incloure simulacions als programes formatius es justifica a partir d’algunes grans avantatges educatives:

1. L’ús de simulacions permet treballar competències completes i, en conseqüència, , no només motiva l’estudiant sinó que també millora l’aprenentatge.
2. La simulació ens permet treballar el terçer nivell competencial citat a la piràmide de Miller, el “Mostra com“, situant l’estudiant en un context controlat i proper a la realitat on pot posar en joc la competència (i tantes vegades com calgui) per a millorar-la.
3. La simulació proveeix doncs d’un context on els estudiants poden practicar, de tal manera que poden millorar la competència abans de posar-la en joc amb pacients reals en contextos reals.  Així doncs, com us deia més amunt, ens permet millorar la seguretat del pacient.
4. I igualment, disminueix els errors en salut (errors mèdics)
5. Es tracta doncs de contextos que permeten millorar les habilitats en pràctica.  En concret, té molta incidència  en la presa de decisions i en el treball en grup, ja que permet treballar situacions complexes en grups d’actuació.
6. Finalment, la simulació afavoreix la transferibilitat dels aprenentatges als contextos reals professionals.

Des de les diferents corrents pedagògiques actuals, s’ha arribat al consens de considerar que l’aprenentatge adult és un procés constructiu, autodirigit, contextual i col·laboratiu.  La simulació ens permet incidir directament en cada un d’aquests qualificatius, fent dels nostres programes formatius una eina realment útil per la millora de la pràctica professional dels nostres destinataris.

En relació al diferents instruments de simulació possibles, d’alta o baixa tecnologia, a la seva adequació i a la seva relació cost-efectivitat, reviseu el quadre següent en el es relacionen els possibles avantatges i/o inconvenients de cada un d’ells.

(Cliqueu la imatge per baixar-vos la taula completa)

---

Article sota Activitats a l’eFormació

Si ho vols compartir: