divendres abril 26 , 2019

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

Els 12 rols del professor en salut

En les metodologies centrades en l’estudiant, el protagonisme que aquest adquireix ha mogut el centre de gravetat de la formació des del docent a l’aprenent imposant un canvi de rol del formador. El propòsit de l’ensenyament és millorar l’aprenentatge; així, el docent ha de situar-se com l’acompanyant expert que ajuda els seus estudiants a aprendre, o dit d’una altre manera, qui els facilita l’aprenentatge.

En totes les fases del l’educació, el rendiment dels estudiants es correlaciona amb la qualitat del professor. L’art d’ensenyar és el de comunicar-se amb els estudiants, el d’encomanar-los la necessitat d’aprendre. En aquest sentit, alguns autors afirmen que la motivació és també allò que neix com a producte de l’acció d’un bon formador (motivació externa), i no només un prerequisit que aporta l’estudiant (motivació interna). El paper del formador doncs és clau en el procés d’aprenentatge dels seus estudiants.

En l’acompanyament d’aquest procés, *Ronald Harden i els seus col·laboradors (2000) identifiquen sis àrees fonamentals en l’activitat del docent, sis àrees que donen lloc a 12 rols diferenciats.

12 rols del professor

1El docent com a planificador

A. El planificador de currículum
B. El planificador del curs

2El docent com a autor i desenvolupador de recursos

A. Creador de material i recursos
B. Productor de Guies d’estudi

3El docent com a proveïdor d’informació

A. El conferenciant
B. El professor de pràctiques (professor clínic)

4El docent com a model a seguir

A. El model com a professional de la salut
B. El model com a professor

5El docent com a facilitador

A. El facilitador de l’aprenentatge
B. El mentor (tutor)

6El docent com a avaluador

A. L’avaluador de l’aprenentatge de l’estudiant
B. L’avaluador del currículum

 

eLearning i Educació Mèdica

Gràcies a Internet, la formació a distància ha canviat profundament. Ha passat de ser un tipus de formació marginal a una opció que va guanyant el seu lloc al costat de la formació tradicional, des de la universitat a l’empresa o les associacions, allà on hi hagi necessitats formatives, internet aporta un espai en el qual es poden desplegar accions formatives.

Així, la formació online (o elearning) s’ha convertit en pocs anys en una pràctica generalitzada per motius tan diversos com la possibilitat de reduir costos en infraestructures i desplaçaments o la d’oferir programes de formació més flexibles. L’Educació Mèdica no és una excepció, i la formació online forma part ja de les seves modalitats.

TIC_TAC

 

Avaluació en l’ABP

Instruments d’avaluació a l’ABP

Els instruments d’avaluació són aquells mecanismes que ens permeten obtenir informació sobre la situació d’aprenentatge de l’aprenent.

Dins d’un procés formatiu (com ho és el mètode ABP), avaluem les competències a partir dels objectius d’aprenentatge en què aquestes es descomposen (objectius de coneixement, de procediment i d’actitud). Així, depenent del tipus d’objectius, l’avaluació es servirà d’uns o altres instruments adequats.

Els instruments d’avaluació poden ser variats i han de respondre a les característiques dels objectius d’aprenentatge proposats. Una acció formativa de caràcter conceptual ha d’incloure una avaluació de coneixements, mentre que una acció formativa més instrumental o procedimental ha d’anar encaminada a comprovar si s’han adquirit o no determinades habilitats.

Per a l’avaluació formativa

Així, en l’ABP, per a l’avaluació formativa, l’instrument utilitzat és l’observació. Es tracta d’una descripció de l’observat, exempta de judicis de valor personals, que ha de permetre identificar fortaleses però també aspectes a millorar per a tots i cada un (l’estudiant, el grup, el tutor) dins el procés formatiu.

Aquesta avaluació es realitza de forma contínua en les diferents sessions de tutoria i es concreta en la tercera sessió de la situació.

Tipus avaluació

Es pot fer a través d’una rúbrica o un check list que reculli els aspectes o comportaments concrets observables de les competències que es treballen en l’ABP. A partir de les observacions i en comparació amb el comportament esperat, cal una reflexió (i auto-reflexió), en qualitatiu, sobre els aspectes forts i aquells susceptibles de millora.

Per tal de “triangular” les observacions per a una major fiabilitat, cada estudiant rep tres observacions: la seva pròpia, la del grup d’iguals i la del tutor.

En finalitzar totes les situacions que afecten el grup d’objectius marcats, el tutor, juntament amb l’estudiant, realitzarà un informe de l’abast d’objectius assolit.

Igualment, l’observació de progrés de l’aprenentatge es pot fer a partir de la taula següent però buida, on l’estudiant i el tutor poden anar anotant el grau d’assoliment de cada un dels objectius per a cadascuna de les situacions.

Situacions/Objectius ABP

Per a l’avaluació sumativa

L’avaluació sumativa ha de permetre assegurar que l’estudiant és competent independentment del grup (ja que és l’avaluació que “compta” per la seva acreditació).

Per certificar l’estudiant en el procés formatiu, cal avaluar tant les competències transversals (en les diferents dimensions treballades en l’ABP: responsabilitat, habilitats comunicatives, habilitats d’aprenentatge, habilitats interpersonals) com les competències específiques relacionades amb la disciplina d’especialitat.

Per a l’avaluació dels dominis transversals (principalment habilitats d’aprenentatge i comunicació) i dels dominis més teòrics de l’especialitat, l’instrument utilitzat és el mateix cicle d’aprenentatge de l’ABP però en individual: es presenta a l’estudiant una situació-problema (a tots els estudiants la mateixa, encara que per separat) a partir de la qual ha d’identificar els seus propis temes o àrees d’estudi (en un nombre determinat). A partir d’ells, ha de treballar (normalment uns dos dies) en el seu estudi i, posteriorment, en un segon moment de “examen”, haurà de respondre una pregunta (preparada pels experts en la matèria) per a cada tema identificat.

Un instrument que es presenta com molt idoni per a aquesta avaluació (i s’inclouria també en l’avaluació formativa), seria l’elaboració d’un portfoli per l’estudiant durant tot el procés formatiu. Un portfoli recolliria les evidències d’aprenentatge de l’estudiant així com també el seu procés reflexiu de metacognició (i no m’estendré en la seva descripció detallada aquí).

Igualment, l’avaluació sumativa pot utilitzar algun altre instrument d’avaluació per a les competències específiques si es considera oportú. Aquest instrument ha de ser coherent al nivell de competència que s’avaluï i/o la tipologia d’objectius d’aprenentatge. Si el nivell de competència treballada al ABP per a les competències específiques és només un nivell conceptual, pot usar-se el MCT (Multiple Choise Test), o les preguntes curtes, o l’informe, etc. Si el nivell de competència treballat en ABP inclou procediments i actituds, les simulacions (les ACOEs en Medicina) poden ser un bon instrument.

L’avaluació sumativa final serà el resultat de totes les avaluacions realitzades: avaluació formativa del procés, avaluació per ABP individual, portfolio, altres instruments. La ponderació i necessitat del que es realitzi de cada un dels aspectes per a l’avaluació final dependrà de la institució proveïdora de la formació i la importància que aquesta doni a cadascun dels aspectes de la formació integral del professional.

A títol d’exemple, en el Grau de Medicina de la Universitat de Girona, la ponderació es realitza en un 40% el procés d’ABP, entre un 20-40% l’ABP individual i la resta a partir d’avaluacions de concepte a partir del test i les preguntes curtes. Totes les avaluacions han d’haver estat superades per explicar a la final.

Potser l’avaluació sumativa pateix feedbacks massa quantitatius. Seria interessant considerar, a la sumativa també, proporcionar feedback qualitatiu per part de l’expert.

L’avaluació per a grups grans d’ABP pot realitzar-se, amb indicadors, a partir de la resolució lliure d’un ABP individual. De tota manera, podria ser interessant també introduir alguna dinàmica no presencial a través d’un entorn virtual d’aprenentatge per a poder realitzar també una avaluació formativa de seguiment del procés de resolució. Per a aquesta modalitat (i per a totes), proposaria un feedback qualitatiu de l’informe i l’avaluació final realitzat amb comentaris personalitzats.

Taula dels elements claus de l’avaluació

Tabla Evaluación ABP

(Clica la taula per engrandir-la)


Article sota l’Avaluació en eFormació

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 1 Guest, 1 Bot

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC