Dimarts febrer 25 , 2020

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

Models d’avaluació

Models d’avaluació i el seu interés en Educació Mèdica

L’avaluació en educació medica (de fet, en qualsevol tipus d’educació) constitueix un camp molt ampli i alhora complexe d’estudi i d’aplicació.  Molt ampli ja que el concepte incideix i es relaciona en àmbits i aspectes tan diversos com poden ser la satisfacció de la formació, l’avaluació d’aprenentatges i/o la certificació, els sistemes de garantia de la qualitat dels programes i ensenyaments, les polítiques educatives, etc.  Complexe en el sentit que cal tenir-hi en compte variables sovint de naturalesa diversa.

Per parlar de models d’avaluació en aquestes ratlles però, centrarem el terme en l’avaluació d’accions formatives, en l’avaluació d’aprenentatges i competències professionals.

 

Les activitats a la formació online

Les activitats son propostes de treball que condueixen a treballar i a assolir els objectius d’aprenentatge proposats. Com el seu nom implica, suposen algun tipus d’acció o activitat per part de l’estudiant, des de la lectura, l’audició, la reflexió, la retenció, la síntesi, la presa de decisions, etc. Les activitats d’aprenentatge poden ser molt diverses, ja que han d’adequar-se al tipus d’aprenentatge que es pretengui.

No és possible concebre una acció formativa en la que no hi hagi activitats d’aprenentatge. Aquestes hi són presents sempre, encara que no hagin estat presentades com a tals (per exemple, en cursos en què l’activitat que realitza l’estudiant és llegir, escoltar, comprendre i prendre notes de la presentació oral d’un expert).

En l’àmbit de l’educació mèdica i referit a la competència professional, l’esquema més difós i seguit és el de la Piràmide de Miller. Segons Miller, hi ha 4 nivells de la competència professional:

  • Nivell 1. Saber (knowlege). Correspon a la primera part cognitiva de la competència i representa el coneixement en abstracte.
  • Nivell 2. Saber com (competence). Encara dins el nivell cognitiu de la competència, aquest estadi fa referència al coneixement contextualitzat, i inclou habilitats del tipus de presa de decisions i raonament clínic.
  • Nivell 3. Mostra com (performance). Aquest estadi inclou ja el comportament, l’habilitat.  Fa referència a un comportament contextualitzat però  en contextos simulats (no reals)
  • Nivell 4. Fer (action). En el vèrtex superior de la piràmide, Miller hi situa l’expressió completa de la competència: el fer i en contextos reals.

Situats en el context presencial, per al treball de cada un dels estadis competencials de Miller, s’identifica una tipologia d’activitats més adequada, a saber:

Activitats_nivells_Miller

 

Principals paradigmes en l’Educació Mèdica

Els tres plantejaments curriculars clàssics

La primera declaració sobre l’estructura d’un model curricular per a la formació mèdica, la constitueix l’Informe Flexner (1910), que organitza el currículum en un primer bloc de ciències bàsiques (com a fonament per al raonament científic) previ a la formació clínica.

Coexistent al model flexnerià (vigent durant tot el segle, i encara en l’actualitat), apareix el 1950 el currículum integrat per sistemes/especialitats de la Case WesternReserve University de Cleveland, que planifica les assignatures en equips conjunts bàsics i clínics des del primer any de formació de grau.

I és a finals dels seixanta (1969) que una facultat de nova creació, la McMaster a Hamiltonm Ontario, Canadà, centra el seu currículum en el procés d’aprenentatge, i marca el naixement del Problem Based Learning (PBL).

Notar que el primer dels paradigmes esmentats es refereix, principalment, als continguts de la formació, mentre que els següents es centren en el procés d’ensenyament / aprenentatge.

Principals paradigmes en Educació Mèdica

A part dels tres grans paradigmes esmentats, citaríem com a principals paradigmes en l’EM els següents:

Aprenentatge vs ensenyament, aprenentatge centrat en qui aprèn

Comporta un canvi de rol tant en l’estudiant (gestor del propi aprenentatge) com del professor, que se situa com a facilitador de l’aprenentatge (planificador, proveïdor d’informació i generador de recursos, model, avaluador)

Educació Orientada a Resultats (EOR)

Posada en marxa inicialment (1966) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Brown (Providence, Rhode Island) basa el procés formatiu en els resultats d’aprenentatge més que no en el procés. Introdueix un nou constructe, el de “competència”.

En aquest paradigma, l’avaluació adquireix una importància rellevant (l’avaluació dirigeix l’aprenentatge).

L’aparició, el 1975, de les OSCE (Objective Structured clinical Examination, Harden) significa un gran avenç en instruments d’avaluació per competències.

Estratègies educatives

El model SPICE, Harden 1984, orienta les noves estratègies educatives:

Model Spices

El PBL com a estratègia educativa.

Introducció de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

La introducció de les TICs suposa la introducció de noves eines en el procés d’aprenentatge. Possibilita i amplia el ventall de recursos: Aundiovisuales, Simulacions, Pacient Virtual, eLearning, …

Gestió curricular

El currículum d’un programa formatiu s’elabora en un procés llarg i complex (perfil, competències, metodologia, continguts, activitats, avaluació, temps, …), i ha de ser sotmès a avaluació i revisió contínua per a la seva adequació i ajust.

Han d’estar implicats tots els agents de la formació (professors, estudiants, administració) i és necessària la participació d’experts en EM (professionalitzar el disseny, el desenvolupament i la implementació).

EM basada en la millor evidència (BEME)

Utilització, per part dels docents, de mètodes i aproximacions basats en la millor evidència.

Avaluació i acreditació de programes i institucions

Importància dels Sistemes de Garantia de la Qualitat en Educació (estàndards de la WFME, i/o de les agències de Qualitat, ANECA, AQU, ..)

La garantia de la qualitat implica una responsabilitat social de les institucions d’educació superior, abocant a una rendició de comptes o accountability (terme introduït en l’educació el 1995).

Professionalisme

Basat en principis de respecte, empatia, compassió, honestedat i integritat, el professionalisme mèdic com a base d’un contracte col.lectiu que tradicionalment fa de la medicina una professió diferent de les altres.

Desenvolupament Professional Continu (DPC) i reacreditació

L’aprenentatge com un contínuum al llarg de tota la vida (Life Long Learning, LLL)

EEES i Procés de Bolonya

Qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat. Sistema de titulacions comprensible i comparable.


Article sota Aspectes Generals d’eFormació

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 2 Guests

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC