eLearning i Educació Mèdica
Gràcies a Internet, la formació a distància ha canviat profundament. Ha passat de ser un tipus de formació marginal a una opció que va guanyant el seu lloc al costat de la formació tradicional, des de la universitat a l’empresa o les associacions, allà on hi hagi necessitats formatives, internet aporta un espai en el qual es poden desplegar accions formatives.
Així, la formació online (o elearning) s’ha convertit en pocs anys en una pràctica generalitzada per motius tan diversos com la possibilitat de reduir costos en infraestructures i desplaçaments o la d’oferir programes de formació més flexibles. L’Educació Mèdica no és una excepció, i la formació online forma part ja de les seves modalitats.
En essència, quan parlem de formació online estem parlant dels usos educatius de la tecnologia.
La tecnologia és un mitjà, un context d’eines distintes a les de la presencialitat. Així, per extensió, l’elearning no és una metodologia en sí mateix sinó simplement una modalitat, aquest context en el qual desplegar les diferents formes de vehicular el procés formatiu.
Ara bé, aquest nou context demanda noves formes de pensar i treballar el procés d’aprenentatge. Una formació online doncs, no és una mera transposició de dinàmiques i recursos de la presencialitat, sinó que requereix de la creativitat i la capacitat d’adaptació en resposta als contextos específics i canviants en les quals s’utilitza.
L’ús de xarxes digitals i entorns virtuals d’aprenentatge, la comunicació síncrona o asíncrona mitjançant el correu electrònic, els fòrums de discussió, els xats i/o les videoconferències, suposen per a molts formadors un repte. Un repte pel que implica d’ús d’eines digitals, però per sobre de tot, un repte per l’efecte que l’ús d’aquestes eines té en la concepció del procés d’ensenyament i aprenentatge (i en el procés mateix).
També des de l’Educació Mèdica, nombrosos formadors han apostat en les últimes dècades per un canvi en el rol del docent que el situa més com a facilitador de l’aprenentatge dels seus estudiants que no com a transmissor de coneixement. Aquest canvi, que en contextos de formació presencial és important, esdevé condició necessària per a la formació online.
Els elements que intervenen en un procés de formació online són els mateixos que en la presencialitat encara que presentats en diferents formats i a través de diferents mèdies. Han de ser considerats a més, des de la perspectiva d’un estudiant actiu i a partir d’una organització flexible que permeti conjugar l’atenció a les necessitats i possibilitats individuals de treball i estudi amb el treball cooperatiu i l’aprofitament de recursos compartits.
La formació en salut troba en les eines digitals i els entorns asíncrons un context ideal per a facilitar el desenvolupament dels diferents nivells de la competència professional. Des del “saber” al “fer” (passant pel “saber com” i el “mostrar com”), el context online proporciona situacions d’aprenentatge que col·loquen l’estudiant en la tessitura de construir coneixement, de compartir-lo i col·laborar, d’aplicar aprenentatges tant en contextos in vitro com també reals, de prendre decisions, de treballar el pensament crític, d’avaluar, de crear…
La informació ja no es transmet solament a partir de textos, imatges i esquemes estàtics, sinó que poden incorporar el moviment de procés a través de mèdies com les animacions o el vídeo. Les eines digitals permeten a més construir situacions virtuals de tot tipus on l’estudiant interactua com a protagonista. Les simulacions (sobretot les anomenades de baixa tecnologia com són els casos clínics i els pacients virtuals) poden ser tan complexos com es requereixi, i consultats per l’estudiant tantes vegades com sigui necessari sense comportar un risc ni per al pacient ni per al professional, incorporant des del primer dia la professionalitat que l’exercici de la medicina requereix.
En definitiva, l’ús de la tecnologia al servei de la formació dels professionals de la salut projecta i amplia les possibilitats de formació i desenvolupament de persones i institucions.
.
Idees a recordar doncs:
- La formació online és aquella que es serveix de mitjans electrònics per a la interacció entre els distints agents i elements que s’integren en un procés formatiu..
- La formació online no és una metodologia en sí mateixa, sinó només una modalitat, un context.
- La adaptació d’una formació a la virtualitat ha d’evitar convertir-se en una mera trasposició de les dinàmiques i patrons de la presencialitat i crear i aplicar noves estratègies i recursos propis del mitjà utilitzat per a aconseguir els mateixos propòsits.
Article sota Aspectes Generals a l’eFormació
Si ho vols compartir:
