En les metodologies centrades en l’estudiant, el protagonisme que aquest adquireix ha mogut el centre de gravetat de la formació des del docent a l’aprenent imposant un canvi de rol del formador. El propòsit de l’ensenyament és millorar l’aprenentatge; així, el docent ha de situar-se com l’acompanyant expert que ajuda els seus estudiants a aprendre, o dit d’una altre manera, qui els facilita l’aprenentatge.

En totes les fases del l’educació, el rendiment dels estudiants es correlaciona amb la qualitat del professor. L’art d’ensenyar és el de comunicar-se amb els estudiants, el d’encomanar-los la necessitat d’aprendre. En aquest sentit, alguns autors afirmen que la motivació és també allò que neix com a producte de l’acció d’un bon formador (motivació externa), i no només un prerequisit que aporta l’estudiant (motivació interna). El paper del formador doncs és clau en el procés d’aprenentatge dels seus estudiants.

En l’acompanyament d’aquest procés, *Ronald Harden i els seus col·laboradors (2000) identifiquen sis àrees fonamentals en l’activitat del docent, sis àrees que donen lloc a 12 rols diferenciats.
. 

Gràficament, podríem representar els 12 rols com:

 

Cal explicitar que tot i que les dimensions de cada àrea en el cercle es representen idèntiques no necessàriament ho son a la realitat. Els quatre quadrants en els quals les dimensions divideixen el mapa però, són d’igual importància i per tant sí que poden considerar-se iguals.

Notar igualment que, dels 12 rols identificats per al formador en salut, alguns (els situats a la dreta de la il·lustració) requereixen més expertesa en medicina i d’altres (els situats a l’esquerra) més expertesa en educació.

Els rols a la part alta de la il·lustració s‘associen a un contacte presencial amb l’estudiant, mentre que els que es descriuen a la part baixa (sobretot la baixa esquerra) són rols que es desenvolupen sense la necessària presencia de l’estudiant.

Interconnexió dels rols

Els dotze rols que s’han descrit separadament, en realitat, estan íntimament lligats uns amb els altres. No obstant això, un bon professor no necessàriament ha de ser competent en tots els rols. Cada un dels rols demanda diferents competències i habilitats del docent. Sí que és important que en una institució es cobreixin totes aquestes funcions, però no necessàriament la responsabilitat ha de recaure sobre una única persona.

Les funcions del professor son complexes, i el seu rol variarà en funció d’aspectes com l’objectiu del curs (es pretén un aprenentatge autònom o només capacitar en determinades habilitats?), el nivell de la formació (ens situem en un grau o en un postgrau?), la metodologia amb què s’opera (no és el mateix el paper del professor en un ensenyament tradicional que en un centrat en l’aprenent), la cultura (que pot determinar el paper del professor més o menys informal), etc.

Igualment, d’altres rols que exerceixen els professors en la formació i en les institucions educatives (rols més administratius o de gestió o de recerca), no poden ser obviats alhora de considerar el professional.
. 

(*) Harden RM, Crosby J. AMEE Guide No 20: The good teacher is more than a lecturer – the twelve roles of the teacher. Medical Teacher 2000 22:4, 334-347

---

Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

Si ho vols compartir: