L’aprenentatge centrat en qui aprèn
L’educació mèdica ha estat testimoni de canvis importants en els darrers vint anys. S’han defensat currículums integrats per sistemes/especialitats, l’aprenentatge basat en problemes (ABP), l’aprendre a aprendre, els aprenentatges basats en la comunitat, l’educació orientada a resultats (implementant el constructe de competència), els plans d’estudis amb matèries optatives, la planificació més sistemàtica del currículum, etc, etc …
L’accent actual s’està posant ara en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, un aprenentatge centrat en l’estudiant, quan l’aprenent és un participant actiu que construeix el coneixement gestionant el propi aprenentatge.
En aquest sentit, actualment, existeix un consens força ampli en considerar que l’aprenentatge és un procés:
- Constructivista: qui aprèn, construeix o reconstrueix activament el seu coneixement o xarxa de coneixements de manera que tinguin un significat propi.
- Autodirigit: l’aprenent és qui pren responsabilitat sobre el seu procés d’aprenentatge, dirigint-lo segons les seves necessitats i interessos.
- Col·laboratiu: la col·laboració és un aspecte clau en la construcció de coneixement.
- Contextual: la construcció del coneixement es realitza de forma contextual, incorporant informació del propi context.
Principis de l’aprenentatge centrat en qui aprèn
Sota aquests principis de l’aprenentatge centrat en qui aprèn la docència ha de vetllar necessàriament aspectes com:
»Per Constructivista:
- El paper del docent és més de facilitador de l’aprenentatge que no de transmissor de coneixement
- L’activació del coneixement previ dels estudiants facilita l’adquisició i el record de la nova informació ( cal fer preguntes)
- Tenir cura de la selecció de la informació a transmetre (cal determinar primer què saben i què no saben els estudiants)
»Per Autodirigit:
- Els que aprenen han de conèixer els seus objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació per poder responsabilitzar-se del seu aprenentatge i monitoritzar-lo
»Per Col·laboratiu:
- Els facilitadors han de promoure els debats i discussions entre estudiants i entre estudiants i docents
»Per Contextual:
- Cal tenir en compte el context real d’aplicació
- Les simulacions han de ser el més semblants possible al context real d’aplicació
.
De forma molt general doncs, tots aquests aspectes poden condensar-se en quatre principis:
.
Principis de l’aprenentatge efectiu
- S’ha de començar per on és qui aprèn (cal una detecció de necessitats personalitzada)
- Els aprenents només aprendran allò que ells mateixos creuen que han d’aprendre
- L’aprenent és un participant actiu (processa informació i construeix xarxes de coneixement)
- Els aprenents han de ser capaços d’avaluar la seva pròpia actuació i progrés (avaluació formativa)
Font: Nolla M. El proceso cognitivo y el aprendizaje profesional. Educación Médica 2006; 9(1): 11-16
Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació
Si ho vols compartir:
