En el context del Simposi 2013 del CIDUI orientat a “Estudiants i graduats avui. La resposta de les universitats” celebrat el passat 29 de maig a la UAB, vaig presentar una petita xerrada per a una taula rodona en la que reflexionava sobre la flexibilitat a l’aula, identificant els condicionants que la modelen i analitzant què passa quan hi inoculem/introduïm les TICs. Us deixo aquí un breu resum de les idees principals que vam desenvolupar-hi.

La modalitat de contextos que ens donen les TICs a la formació pot expressar-se com un contínuum que va des de contextos presencials amb suport de les tecnologies fins a contextos en els que el canal i el medi és la mateixa tecnologia (son els contextos anomenats online)

Una acció formativa és el resultat de la interrelació entre tots els elements i agents que la conformen.  La flexibilitat en la relació i negociació d’aquests elements a l’aula és el que permet ajustar la formació a les necessitats de cada estudiant.

Aplicada pel professor a l’aula, la flexibilitat té alguns condicionants importants que cal tenir en compte:

• La institució que dona marc a la formació i el com aquesta institució entén l’aprenentatge (que pot anar des d’un aprenentatge entès com a mera transmissió d’informació fins a un aprenentatge entès, a l’altre extrem, com a construcció de significats en interacció). La normativa de la institució reflexa aquest ideari (a voltes fins i tot no explícit) en la pròpia estructura de la formació, establint rigideses o possibilitats flexibles que constrenyeran o donaran volada a les possibilitats d’actuació del formador a l’aula.
  .
• Les competències i objectius que treballa el programa formatiu, que modelaran el fins a on poden adaptar-se els diferents elements de la formació. Com a formadors a l’aula, podem ajustar les activitats (en tipologia, en nombre, en enunciat, en tema,…), el recursos (adaptats a activitat i estudiant), els temps i tempos de dedicació, l’avaluació, fins i tot la metodologia… però no podem canviar els objectius ni les competències que cal treballar o estaríem canviant totalment el curs.
  .
• Els estudiants i el grup aula també afegeixen una variable important a tenir en compte alhora de flexibilitzar. El perfil dels estudiants, els seus interessos particulars, el nombre d’estudiants per grup condicionaran fins a on i com podem flexibilitzar la formació per a cada grup i per a cada individu en concret.
  .
• El formador, els recursos que pugui/vulgui a posar en joc, la seva pròpia expertesa en el tema, el temps de dedicació de que disposi, etc, ens marcaran també alguns condicionants per a exercir la fexibilitat a l’aula.
  .
• El tipus de tecnologia de que disposem i, sobretot, el com aquesta s’adapti al tipus de formació que volem (i no al revés) serà un element important alhora de poder oferir flexibilitat als estudiants.

Disposar de tecnologia (TICs) alhora d’aplicar la flexibilitat és disposar d’unes eines que ens permeten optimitzar els processos d’adaptació de la formació en qualsevol de les modalitats del continum formatiu.

La tecnologia, en sí mateixa, no crea flexibilitat. Potser només, si ens situem a l’extrem dret del continum, el dels contextos online, podem dir que les TICs aporten flexibilitat en la formació, ja que permeten crear aquests contextos on l’aprenentatge pot realitzar-se en asincronia (no coincidència en el temps ni en l’espai).

 Aquestes serien les idees principals que vam exposar al congrés.  Podeu veure la presentació en prezi:

o seguir el vídeo de la sessió aquí (a partir del minut 110’25”)

 

---

Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

Si ho vols compartir: