En general, les funcions i habilitats necessàries per a la formació online no difereixen significativament de les que es necessiten en un entorn presencial; només cal adaptar el propi estil de formació i metodologia a les característiques de l’entorn, a les noves eines i estratègies de comunicació que entren en joc.

El formador virtual necessita conèixer les estratègies i recursos disponibles en un entorn virtual d’aprenentatge (l’Aula Virtual) i, com els estudiants, també necessita un període d’adaptació al mateix per a dominar les eines de comunicació.

Així doncs, no és el mateix el grau de formalitat que requerirà un tauler, molt més formal i informatiu, que un fòrum relacional o un missatge personal a bústia.  No és el mateix tampoc el grau de formalitat que requerirà un missatge de motivació i facilitació que un de recordatori de normes, per exemple.

El domini d’aquest ventall de possibilitats expressives apareix a mesura que el correu electrònic es converteix en una eina de comunicació habitual en les nostres relacions professionals i personals.

Precisament a causa del potencial expressiu que té el llenguatge escrit hem de ser extremadament curosos en el moment d’utilitzar-lo i tenir en compte, en tot moment, davant quin tipus de situació ens trobem, qui és l’interlocutor al que ens dirigim, què volem comunicar i quin és el to amb que pretenem que es rebi el missatge: un missatge excessivament formal en una situació informal pot expressar fredor o fins i tot hostilitat; un ús inadequat de les majúscules pot expressar una vehemència inadequada en el que diem, o un tracte massa respectuós del nostre interlocutor pot aixecar un mur que no afavorirà la fluïdesa que volem obtenir.

Estratègies per a una bona comunicació

Sense voler establir uns criteris rígids, algunes indicacions que poden ser-nos útils per a les estratègies comunicatives del formador serien:

Pel què fa a la forma del missatge:

• Donar un títol a cada missatge que sigui representatiu del seu contingut: el títol permet a l’estudiant situar el contingut abans de llegir-lo, preparant-se pel missatge.  Així mateix, permet situar ràpidament la informació quan es busca.
• Acomiadar i signar els missatges: així l’estudiant sap, quan arriba a la signatura, que ha rebut el missatge complet, que no se n’ha perdut cap part en l’enviament.
• Un paràgraf per idea ajuda a estructurar la informació, tant a l’emissor com al receptor. És important que paràgrafs i frases no siguin excessivament llargs ni complicats, que permetin una idea clara.  La separació en paràgrafs pot fer-se espaiada per una línia en blanc: els blancs ajuden a descansar la lectura.
• Una bona estructura textualper a un missatge seria:
  • inici (amb la salutació i presentació de l’objectiu del missatge),
  • cos (amb les idees a transmetre),
  • desenllaç (acomiadament i signatura)
• Ús de tècniques d’edició: reforçar parts del text amb negreta, habilitar subratllats (amb cura, els subratllats poden confondre’s amb links), numeracions,… etc, ajuda a situar la informació que es vol transmetre d’una forma visual i sintètica.  Amb tot, cal no abusar del format de text, cosa que recarregaria innecessàriament la lectura.
• Evitar jocs de paraules o ambigüitats: A la comunicació oral es pot comprovar si l’interlocutor ha captat el joc i fer els aclariments oportuns en cas contrari. En una situació asincrònica, els jocs de paraules no entesos només creen recel i distància pel que fa a l’interlocutor.
• Un molt bona estratègia per al formador és l’ús de preguntes retòriques dins el propi missatge:
  • per a convidar a prendre la iniciativa
  • per a resituar i contextualitzar (pregunta amb la seva resposta)
  • per a demanar o convidar a una intervenció (d’acord?, veritat?)

Pel què fa al contingut del missatge:

• Informar del perquè i el per a què: quan un estudiant es responsabilitza del seu propi aprenentatge ha de saber motius i objectius i compartir-los.
• Proporcionar la informació en un document adjunt si aquesta és molt voluminosa i allarga massa el missatge o si és informació complementària.
• Presentar els continguts (anuncis, recomanacions, crida d’atenció…) sempre de forma positiva: incloure un comentari positiu a tots els missatges abans d’entrar en tema reforça l’autoestima de l’estudiant
• Buscar i ressaltar els aspectes positius de cada situació.  Sempre, en qualsevol situació, hi ha aspectes positius que cal trobar i presentar.
• Els missatges als espais públics, han de ser de tal manera que tot el grup s’hi senti al·ludit i representat.  No és convenient assenyalar (al·ludir, amonestar o encarregar tasques) directament i de forma prescriptiva a un o uns membres del grup.
• Mostrar sempre el màxim respecte per l’estudiant, per la seva disponibilitat, per a les seves dificultats, per les seves particularitats.

Pel què fa al to del missatge:

• Atendre al nivell de formalitat segons l’espai de comunicació i l’interlocutor
• Mostrar certa complicitat del formador, situar-se com algú proper, treballant l’empatia
• Posar-se a nivell de l’estudiant en el discurs: el formador és l’acompanyant, expert però abastable.
• Ser respectuós amb les opinions i amable en els judicis
• Ser sincer: no lloar en excés ni mostrar disposicions si no es poden acomplir
• Transmetre empatia, entusiasme, motivació… fins allà on accepti el col·lectiu a que ens adrecem. Un excés d’entusiasme pot no viure’s de forma positiva segons el col·lectiu, una manca d’entusiasme refreda la relació.  Cada formador ha de trobar el seu estil, i adaptar-lo al des seus estudiants.

 

---

Apunts sota Comunicació i Formador online a l’eFormació

Si ho vols compartir: