Muntar una formació només perquè nosaltres en sabem molt, del tema, és una mala idea. Per molt erudits que en siguem, res no ens garantitza que aquella formació serà d’interés del públic, ni que tindrem destinataris quan engeguem l’acció formativa.

Si volem que la nostra acció desperti l’interés, necessàriament, hem de plantejar aprenentatges que responguin a necessitats reals dels destinataris. I aquesta senzilla premisa requereix d’un anàlisi acurat del context i dels possibles receptors de la formació.

Igualment, construir la formació a partir d’un índex de continguts (el temari) tampoc no és del tot encertat. El temari fa referència només a la informació amb què la formació es relaciona, però no ens diu res de què n’ha de fer l’estudiant d’aquesta informació, de per a què li servirà.

Així doncs, quina seria la manera encertada i endreçada de dissenyar un formació?

Hi ha diferents models que poden orientar-nos a l’hora d’encarar aquest disseny instruccional (el model genèric ADDIE, el de prototipització ràpida, el de quatre components 4C/ID, el genèric en web, …). La majoria però, contenen els cinc passos del model genèric ADDIE, anomenat així per l’acrònim (en anglès) dels passos que proposa: ADDIE, Analyse, Design, Development, Implementation, Evaluation.

Aquests cinc passos que proposa l’ADDIE s’inicien seqüèncialment, però es treballen en un cicle iteratiu de revisió constant de cada un dels passos en funció de com es van configurant i desenvolupant els altres passos.

La següent infografia resumeix, de forma molt sintètica, quines son les accions que cal dur a terme en cada un dels passos identificats per tal d’arribar a configurar i crear una formació que realment s’adapti i respongui a les necessitats formatives dels destinataris als que s’adreça (cliqueu-hi al damunt per a engrandir la imatge)

---

Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

Si ho vols compartir: