Per què grans grups?

Tot i que el mètode ABP va ser concebut en el seu inici per al treball en grups petits, la limitació de recursos (humans i/o materials) moltes vegades impossibilita aquesta aplicació i per això cal considerar l’ús de l’ABP en grups grans.

La dinàmica del cicle d’aprenentatge en grans grups

La dinàmica del cicle d’aprenentatge per a grups grans s’estructura entre tres i cinc sessions d’uns 60 minuts cada una. Esquemàticament:

Primera sessió:

Es presenta la situació-problema i es realitzen sub-agrupacions d’uns 10 participants aleatoris cadascuna, que treballaran com a grups petits dins el gran grup.

Cada grup, prèvia discussió, identifica els temes i objectius que seran rellevants per a ells en la situació proposada.

Posteriorment, un representant de cada grup presentarà els resultats al gran grup aula que, amb l’ajuda del docent, ha d’identificar aquells temes que seran de preparació individual i aquells altres temes més conceptualment complexos que requeriran un presentació (classe magistral) per part del docent.

Segona sessió:

El docent exposa la lliçó magistral prevista, amb espai per a preguntes i comentaris.

Tercera sessió:

Cada un dels grups petits reflexiona sobre els aprenentatges realitzats i els objectius assolits, identificant si és el cas, àrees de dubtes o que necessiten aclariment o de nova exploració.

Posteriorment, es comparteixen al gran grup aula per seleccionar, entre tots, aquells aspectes que convingui aclarir o explorar.

Quarta sessió:

Nova exposició del docent sobre els temes o àrees acordades en la sessió anterior.

Cinquena sessió:

Aclariment per als últimes dubtes que poguessin quedar i revisió dels objectius complerts.

Article sota Metodologia a eFormació

L’ABP i l’aprenentatge centrat en qui aprèn

Actualment, hi ha un consens prou ampli a considerar que l’aprenentatge és un procés:

• Constructivista: qui aprèn, construeix o reconstrueix activament el seu coneixement o xarxes de coneixement de manera que tingui un significat propi
• Autodirigit: l’aprenent és qui pren responsabilitat sobre el seu propi procés d’aprenentatge, dirigint-lo segons les seves necessitats i interessos.
• Col·laboratiu: la col·laboració és un aspecte clau en la construcció de coneixement
• Contextual: la construcció del coneixement es realitza de forma contextual, incorporant informació del propi context.

Sustentat en aquests quatre eixos, la metodologia de l’ABP estructura la seqüència didàctica partint dels objectius d’aprenentatge proposats i en el cicle següent:

El mètode (en el seu origen) organitza l’aprenentatge en grups petits de treball (entre 6-8 estudiants per grup) fomentant al treball col.laboratiu en la construcció del coneixement.

El cicle d’aprenentatge situa a l’estudiant (o grup d’estudiants) davant d’una situació-problema inicial a partir de la qual ha d‘identificar els aprenentatges que li caldrán per explicar-la/resoldre-la. La situació en sí mateixa no és “un problema a resoldre”, sinó només un pretext, una excusa sobre la qual determinar els aprenentatges a realitzar. Aquests aprenentatges a realitzar estan estretament relacionats amb el coneixement anterior que l’estudiant aporta a la situació-problema, ja que aquells coneixements que ja siguin previs li permetran de realitzar hipòtesis explicatives, li serviran de base a les noves necessitats detectades i en ells s’hi assentarà la construcció del nou coneixement .

Les situacions problema a partir de les que els estudiants identifiquen els temes a treballar són situacions basades en problemes complexos del món real, és a dir, situacions poc estructurades i de les quals no necessàriament es té tota la informació a priori. Aquestes poden ser presentades en formats variats: text, imatges, vídeo, simulacions … Les situacions doncs, requereixen en la seva exploració, de la integració del coneixement de diferents matèries.

A partir de la identificació de temes a treballar, l’estudiant (el grup) pren la responsabilitat del seu propi aprenentatge, planificant el procés i les metes a aconseguir a través de l’estudi personal i la interacció entre iguals (una primera construcció individual del coneixement i una segona construcció social).

Un cop treballats els temes identificats, l’estudiant (el grup) fa una reflexió metacognitiva sobre els aprenentatges realitzats i els objectius assolits (en relació tant als objectius i fites personals marcats a l’inici del procés, com també als objectius d’aprenentatge fixats per la institució en relació al programa formatiu).

Igualment, dels aprenentatges realitzats a partir d’una situació concreta (la proposta en el cicle ABP), els estudiants hauran de realitzar l’exercici d’inferència de principis generals a situacions diverses. Quan el mètode ABP inclogui la resolució d’un problema (acostuma a plantejar resolució efectiva del problema en estadis superiors del programa formatiu a què es respon), els estudiants s’aplicaran els principis inferits a la resolució efectiva de la situació.

La dinàmica del cicle de l’aprenentatge en l’ABP

Com en tot mètode basat en l’aprenentatge centrat en qui aprèn, és important que els estudiants, coneguin els objectius d’aprenentatge, les activitats que es duran a terme i el mètode d’avaluació abans d’iniciar el curs. Només així tindran les eines necessàries per a responsabilitzar-se del seu aprenentatge.

El cicle de l’ABP té el seu inici en la creació dels grups de treball. Els grups venen fixats pel cos docent, per tal d’assegurar l’aprenentatge del treball grupal independentment de les relacions (personals) entre els seus membres. Els grups es mantenen durant un determinat nombre de situacions o objectius ja que és necessari donar el temps per a conformar les dinàmiques grupals i l’assentament de rols. Tot i això, és convenient variar els grups cada cert nombre de treballs per a reiterar el procés d’encaix i dinàmica grupal.

Cada un dels cicles d’aprenentatge de l’ABP (una situació) pot completar-se en tres sessions presencials d’unes dues hores cadascuna (sembla que encara no hi ha experiències d’ABP en formació en línia, on les sessions són contínues en un temps fixat i la comunicació asíncrona i mediada per la tecnologia):

• Primera sessió: En la primera sessió, els estudiants reben l’enunciat de la situació a partir de la qual realitzaran el primer brainstormig, activant els coneixements previs que cadascú aporta, formulant les primeres hipòtesis explicatives i fixant el pla de treball per als temes identificats com a necessaris d’aprenentatge.

Entre la primera i la segona sessió, cada un dels integrants del grup treballa en individual les tasques que assumeix per compartir en la propera sessió.

• Segona Sessió: A la segona sessió, s’inicia la discussió sobre les dades trobades (sigui en articles, en consulta amb experts, a internet, a la biblioteca, …) i la seva validesa i fiabilitat (important). Amb les noves dades, es verifiquen les hipòtesis explicatives realitzades a la primera sessió i s’intenten inferir principis generals. Si les dades trobades no són suficients o no són prou fiables, convindrà repetir el procés a la recerca de noves dades. És en aquesta sessió que els estudiants poden demanar / proposar a la institució (al tutor com a mediador) fonts d’informació complementàries: una classe magistral o un seminari amb un expert, un taller o una pràctica, …

• Tercera sessió: En aquesta tercera i última sessió, els estudiants reafirmen els aprenentatges realitzats i la seva relació amb els objectius proposats. Igualment, es realitza l’avaluació (que explícit àmpliament en un apartat posterior d’aquest mateix treball).

Per ampliar informació sobre l’ABP, baixeu-vos el document complet.

Article sota Metodologia en l’eFormació