Tots sabem que tenir adolescents a casa acostuma a representar un batibull tothora de música a volums del tot insuportables… oi?
I no només a casa, des que s’han inventat la connexió directa dels aparells mp3/mp4 a la ràdio del cotxe, no pots sortir a fer mig kilòmetre sense haver de claudicar la pròpia música a les megafonies dels adolescents…. (si vols que vinguin, és clar!!)
I tot i així, a vegades….
… a vegades, n’aprens coses!!
Ahir, d’anada cap a ciutat, em va sorprendre la música que escoltàvem al cotxe: uooops, una filarmònica!! I no només això, els instruments també eren bigarrats…. a més dels usuals orquestrals (cordes i vents) vaig identificar la gralla, i fins i tot una gaita!!
- I això? -vaig preguntar mig-escèptica pensant, innocent de mi, que ho feien per fer-me una gràcia…. estic, aquest cap de setmana, convalescent d’una exodòncia brutal… una mica toba-
- Aquesta és la música d’un videojoc, el Final Fantasy Crystal Chronicles.
- ????………… eins????
- Mama, la música dels videojocs, si l’escoltes, és genial (o potser “super“, o “mega“, ja no recordo l’expressió exacta); es tracta de música descriptiva, cada escenàri cuida la música que li escau… sents aquesta gralla? es relaciona amb una casa rural, una mica rústica….
Si, la sentia…..
i se’m va acudir que aquesta “música dels videojocs“, interpretada amb tota la força per orquestes filarmòniques, deu seu la nova…. música clàssica (?)
Escolteu-la, ja m’ho sabreu dir: Magii is Everything
Tags: lluna riallera