Archives for category: Lluna

796627E9-86A7-461B-8634-0B9C59BA2982.
i amb un cafè, enceto el que diuen que és el darrer dia de l’any… un any on he evolucionat a petits canvis, a glopets, els cabells blancs, el tallat curt, el tattoo, aquest feréstec creixent que em surt de molt endins i que em fa escabetxinar relacions, solitud, un projecte de professionalitat a la feina, un màster que m’omple massa les hores i no tot és aprenentatge, massa feina i poca generositat, un context extern que m’indigna i em desespera, ….

2018 des de dins, en definitiva…

mmmm… potser ara hauria de fer una d’aquelles llistes absurdes per al nou any… o sumar-me a alguna de les que m’agraden…. aquesta, per exemple:

1. Fer de respecte la paraula de l’any.
2. Començar respectant el temps propi.
3. Anar a les batalles justes.
4. Utilitzar la xarxa per aprendre.
5. Aprendre sense xarxa.
6. Creure que la veritat és abastable.
7. Lluitar per publicar la veritat com si ens hi anés la vida (sabent que ens hi va).
8. Militar només en l’ofici del periodisme.
9. Posar un mur infranquejable entre els fets i l’opinió.
10. Prohibir enganyar-se.
11. Honorar amb els nostres mots els que van lluitar abans contra els feixismes.
12. Escoltar.
13. Fugir de buscar l’aprovació del cor grec.
14. Canviar d’opinió.
15. Dubtar sense por.
16. Desconfiar de les unanimitats.
17. Afrontar la incertesa amb l’alegria del desafiament.
18. Trobar-li alguna gràcia a la muntanya russa.
19. Posar-se en la pell d’aquells que no entens.
20. Triar els amics amb intel·ligència.
21. Allunyar-se dels que donen lliçons.
22. Plorar de riure.
23. Ballar en l’obscuritat.
24. Veure el mar cada dia (d’acord, cada setmana).
25. Mirar arbres (no, no cal abraçar-los).
26. Saber quan arriben les carxofes i els pèsols.
27. Planificar el dia sense teletransportació.
28. Planificar la setmana.
29. Desfer-se de la meitat dels objectes inútils.
30. Ser capaç de preveure les vacances i comprar bitllets amb antelació.
31. Sortir més del diari.
32. Felicitar més.
33. No buscar l’aprovació (n’hi ha que mai no aproven a ningú).
34. Suportar estoicament els silencis de l’Alzheimer.
35. Confiar.
36. Córrer, córrer i córrer. Caminar, caminar i caminar
37. No pactar amb l’estupidesa.
38. Permetre els errors.
39.Trasplantar Aconseguir que el bonsai sobrevisqui.
40. Portar el gos a la platja.
41. No donar-li fuet.
42. Tenir omnipresent l’escala humana.
43. Aixecar-se, espolsar-se i continuar.
44. Arribar a algun concert.
45. Escriure i llegir més.
46. Ordenar abans que les piles siguin inestables.
47. Callar.
48. No fer copiar llistes absurdes.

*(no és meva, ja us ho he dit, de l’Ester Vera al Diari ARA, Les bones intencions i l’infern.)

potser al 2019 doncs….

llunadepapr
.

47689067_10215611457172483_3413595274776412160_n.
.
si t’apartes del camí, pots descobrir petits racons absolutament màgics…
.
… a la muntanya i a la vida

llunadepapr
.

48210616_10215585027671762_4725270186666491904_n.
.
caminant en la boira…
(simbòlic, metafòric, real)

llunadepapr
.

44765812_10215281246997435_2433325592838406144_n
La llegenda de la papallona blava

Conta aquesta llegenda oriental, que fa molts anys, un home va enviudar i va quedar a càrrec de les seves dues filles petites.

Les dues nenes eren molt curioses i intel·ligents, i sempre tenien ànsies d’aprendre. Constantment feien preguntes al seu pare per satisfer la seva fam de voler saber. De vegades, el seu pare podia respondre-les sàviament, però d’altres, i cada vegada més sovint, no sabia donar-los una resposta correcta o que convencés les petites.

Veient la inquietud de les dues nenes, va decidir enviar-les de vacances a conviure i aprendre amb un savi, el qual vivia a la part alta d’un turó. El savi era capaç de respondre a totes les preguntes que les petites li plantejaven, sense ni tan sols dubtar.

No obstant això, les dues germanes van decidir posar-li un parany al savi, per mesurar la seva saviesa.

Una nit, totes dues van començar a idear un pla: proposar-li al savi una pregunta que aquest no fos capaç de respondre.

– Com podrem enganyar al savi? quina pregunta podríem fer-li que no sigui capaç de respondre? – va preguntar la germana petita a la més gran.
– Espera’t aquí, de seguida t’ho ensenyo, li va dir la gran.

La germana gran va sortir a la muntanya i va tornar al cap d’una hora. Tenia el seu davantal tancat a manera de sac, amagant alguna cosa.

– Què hi tens, aquí? – va preguntar la germana petita.

La germana gran va posar la seva mà al davantal i li va mostrar a la nena una bonica papallona blava.

– Quina bellesa! què faràs amb ella?
– Aquesta serà la nostra arma per fer la pregunta trampa al mestre. L’anirem a buscar i m’amagaré aquesta papallona a la mà. Llavors li preguntaré al savi si la papallona que està a la meva mà està viva o morta. Si ell respon que està viva, estrenyeré la meva mà i la mataré. Si respon que està morta, la deixaré lliure. Per tant, contesti el que contesti, la seva resposta serà sempre errònia.

Acceptant la proposta de la germana gran, les nenes van anar a buscar el savi.

-Savi -va dir la més gran, podria indicar-nos si la papallona que porto a la mà és viva o és morta?

El savi, amb un somriure, li va contestar:

– Depèn de tu, ella és a les teves mans.

___________________

L’aprenentatge de la llegenda: el nostre present i el nostre futur son únicament a les nostres mans; ningú altre n’és responsable. Si alguna cosa perdem o si alguna cosa aconseguim, nosaltres en som els únics responsables.

La papallona blava és la nostra vida. És a les nostres mans el que en volguem fer.

llunadepapr
.

#lavidaenblau #contesillegendes

tardor

tardor,
així li escau la melangia… 🍁

llunadepapr
.