Fa dies…
em mirava aquest espai i el sentia… encarcarat, travat, tancat entre línies massa rectes, massa rígides…. tot plegat, massa encorsetat!!
Per això, m’he submergit en els abismes del codi i, d’un plas, li he tret barreres i li he donat profunditat….
Llavors, el deixo per bo i me’l miro…..
i és que jo, ara, també necessito espai…..
Tags: dona lluna
I has guanyat espai i profunditat.
… ho trobes?
stupendu!!
ara només em queda trobar-los també en el dia a dia….
=;)
M’agrada molt més aquest disseny.Tot i que el de veritat m’agrada és el contingut.
el contingut… a vegades m’agrada i d’altres…. d’altres m’agradaria tenir més paraules pel que sento, o ser més valenta, o més creativa, o….
perà gaudeixo gronxant-m’hi
un somrisset còmplice per a tu, jesús m.
=;)
M’agrada com t’ha quedat!
Una abraçada.
violette!!
t’he enyorat tantíssim!!
tens un raconet al meu cor
petonets
***!!!!
Vaig tornant, de mica en mica. Aquest matí, darrera una corba, he vist la lluna a Collserola… era tan gran i tan rodona i tan groga enmig del cel de la matinada que m’he quedat amb la boca oberta. He hagut de parar atenció a la carretera…
Evidentment, he tingut una pensada per a tu. Tu també tens un raconet al meu cor.
Petons!