Lluna de Paper

10 Respostes to “Caminar”

1. Jesús M. Tibau escrigué:

   29 agost 2008 a les 11:14

   el vol d’una papallona ens pot tornar a la infantesa
2. mar escrigué:

   29 agost 2008 a les 15:15

   un dia una papallona t’enlaira per camins de cel… i s’atura en recers de colors… i et pessigolleja la panxa…
3. elur escrigué:

   29 agost 2008 a les 16:27

   ai l’efecte papallona…

   petons, maca!
4. hypatia escrigué:

   30 agost 2008 a les 8:59

   a mi m’hi torna, jesús, als matins vagarosos de vacances, quan sortíem al camp a perseguir papallones grogues… la patrulla hens, deia la nostra gorra, juassssss!! ;o)

   i el cor tremolós com una papallona, mar

   sí, elur, l’efecte papallona, un batec suau d’ales que es propaga i s’engrandeix…. amb efectes desastrosos…. perquè les papallones, papallonegen… ;o)
5. elur escrigué:

   30 agost 2008 a les 15:39

   saps? avui hi havia una papallona que ha preferit una i altra vegada pasejar-se pels nostres dits enlloc d’estar-se sobre les flors… mai de la vida m’havia passat una cosa semblant, he pogut acostar-me-la fins la punta del nas!
   La deixàvem sobre una flor i tornava volat fins les mans del meu germà o les meves…
   La vida té regals sorprenents.
   Un batec blau d’ales de papallona per tu, maca :*)!
6. hypatia escrigué:

   31 agost 2008 a les 11:43

   la saviesa de la natura, elur, que nota la serenor honesta que traspues (que traspueu) i, ulls clucs, se’n refia… jo, també

   mil tks pel batec blau compartit,
   un ptó tendre ***!!
7. Xitus escrigué:

   5 setembre 2008 a les 3:12

   però un dia una papallona et recorda que la vida també és simple.
8. hypatia escrigué:

   5 setembre 2008 a les 5:51

   quina gran veritat, xitus!!
   simple, bonica, fàcil…. com una tarda tèbia…
   =;)
9. Cèlia escrigué:

   11 setembre 2008 a les 16:35

   i que has anat creixent i creixent fins a tocar el cel…
10. hypatia escrigué:

    12 setembre 2008 a les 11:13

    …de puntetes,
    tocar el cel amb la punta dels dits……..