Baixar per les rambles sense intenció, esquivant estàtues pintades en bronze i guiris badocs o perduts,
caminar al teu costat entre la gent, pendent del que em dius, inconscient a tot l’aldarull que ens sacseja el pas,
sentir-te més que no mirar-te, el teu contacte ara i adés al braç per redreçar-me la direcció,
i avançar fins que el paisatge s’eixampla i la marinada ens bat els cabells i els vestits,
fins el pont del maremagnum, triar un banc, sense conciència…

distreure els ulls en els pals dels vaixells que es gronxen sota un cel mig de tempesta, lliscar-los sobre el mar domesticat de ciutat, a estones llantiós, que ens amara la pell de xafogor salabrosa…. xopar-nos de la olor de mar…

xerrar i escoltar-te, somriure, mirar, callar, sentir, somniar, projectar…. estimar
i fer-ho, suau, des de la inconsciència

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print