Em dec haver fet gran: puc entendre-ho tot (quin fàstic),
llavors, visc les pèrdues amb resignació, amago ben endins les ferides i faig que tot és tou, amable…. somric
Ben al fons però, els meus cristalls tenen arestes, m’esgarrapen el cor, m’esbocinen l’ànima…. i em prenen l’empenta i la il·lusió
Cada dia és entelat, no espera res
a vegades, ploro…….
Tags: lluna d'hivern
t’acabo de descobrir, anant de blog en blog, i he decidit quedar-m’hi… m’han agradat tots els teus posts (que he vist) i sobretot el d’avui (d’ara, perquè ha arribat mentre jo hi era)
un somriure-llima i una abraçada-llima, a veure si les arestes s’arrodoneixen un xic.
Petos-llima, també! :*****
(La Lluna immensa d’aquests dies m’ha fet pensar en tu ;****)
Estigues tranquila, tu pensa que, encara que els ol cremi, cada nit surt la lluna!
Un amic
uhóoo, descoberta estic, del tot!!
(és broma; gràcies, kika, per fer trekking també per casa meva; ptonillus **!!)
ai, elur, i com remou la lluna immensa….
***!!
tks, ricki, un amic!!
ja veus: a vegades no és fàcil fer-se gran ;’)
aquestes arestes ens recorden que estem vives!
i … potser… ens punxen perquè no ens quedem aturades…
per anar fent passets…
En la nit fosca de la incertesa i al ras de la solitud, encara esperem l’alba d’un nou dia.
Bon Nadal a tota la gent de pau!
(que bonic, josepmanel!!)
doncs…. serà, sí,
i sembla que l’alba comença a despuntar neta, malgrat nosaltres…..
un petó, bones festes a tothom!!
=;)
Molt bona vigília de Nadal, Hypatia… Bones festes!!
Una abraçada forta!
Violette….!!! =;*)
Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!
Hypatia, bonica… que tinguis un any farcit de llunes dolces!
petonet i abraçada!
les vull….
i per compartir-les amb tu, elur!!
somriu, la lluna t’estima
tens lluna
=;*)