Em dec haver fet gran: puc entendre-ho tot (quin fàstic),
llavors, visc les pèrdues amb resignació, amago ben endins les ferides i faig que tot és tou, amable…. somric

Ben al fons però, els meus cristalls tenen arestes, m’esgarrapen el cor, m’esbocinen l’ànima…. i em prenen l’empenta i la il·lusió

Cada dia és entelat, no espera res
a vegades, ploro…….

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print