- El món de les emocions és apassionant, ho és…. però també delicat…. Ara fa temps que no hi baixo, que no hi poso temps, que m’és incòmode (i sí, ja sé que no deu estar bé, però em sembla que és una estratègia de supervivència….)
gebre
I és que… en un punt, la línia de l’edat va grumollar un cúmul de dols impossibles, un node de nodes dolorós, trencador…. que necessita temps…
Jo, també (i no sé si el tinc)
No mirar endins, no pensar, no sentir, no escoltar…. anestesiar-se….
des de fa un temps que no me n’hi moc…i ho vull així… sentir-ho tot… ara no em vull deixar perdre res…
Poc a poc… es poden desfer nusos, poc a poc, amb temps, tens raó… també es poden anar superant els dols, però sense oblidar-les, les emocions, no les podem aparcar pas per sempre, sinó acaben passant factura. Crec que l’esforç sempre val la pena. Una abraçada, bonica!
doncs…
no ho estic fent gaire bé, no, carme…
i és que no acabo de trobar-me la lluna
;****
Tant com anestesiar-se, potser no cal donar l’esquena que tambe arribemn somriures.
mmm…. mira que tens raó, Striper,
i els somriures també compten…
ets un solet, muaac **!