La literatura és com una ciutat oberta i només la destresa del lector a l’hora de reccorrer els seus carrers, el conduira a les conclusions somniades.
(de Despres de l’Oblit, d’en Xulio Ricardo Trigo)
Cal acomplir els somnis o resignar-se a la tristesa…
Tags: lluna i llibres
Una citació molt maca i interessant.
La resignació és un suïcidi quotidià… o sigui cal empaitar els somnis… crec que és més important empatiar-los que aconseguir-los.
Bon cap de setmana, preciosa!
d’acord, sí,
el Xulio podria canviar la cita: “Cal lluitar pels somnis o resignar-se a la tristesa”, oi?
Molt bon finde tu també
petonillus ;***
Cal tenir sempre somnis, tant si finalment els aconseguim com si no. No hem de renunciar al tindre somnis.
certament, novesflors,
i cal posar-hi passió, passió en imaginar-los, en construir-los, en empaitar-los, en lluitar-los, en viure’ls!!
oi? ;***